Hi ha mar de fons en els ajuntaments. Alguns alcaldes es volen manifestar a Madrid, a tornar les claus. Asseguren que el fang els arriba al coll, segons altres ja els cobreix el cap. Alguns han presentat ERO. El motiu és ben senzill, no hi ha un duro. La cosa ve de lluny, des de la transició política, els ajuntaments han sigut sempre la institució menys valorada, mancada de sintonia amb les altres ?administracions. Han estat el parent pobre.

Es varen trobar amb pobles on faltava tot i amb ingressos precaris. La reforma fiscal, les actualitzacions del cadastre i una recaptació d'impostos seriosa, varen donar els primers ingressos. Fruit de la millora econòmica general del país i de manera important pels ajuts de la Unió Europea (que sovint ens oblidem d'això !!), porten a un creixement urbanístic que provoca una millora important dels ingressos municipals. Quan la cultura del totxo falla, era previsible que ho fes un dia o altre, ve el catacrac que obliga a reduir dispendis.

Una altra conseqüència, els ajuntaments van adquirint competències que no els corresponen per llei. Avui en dia, diria que entre un 25 a un 30 per cent dels diners municipals corresponen a actuacions no pròpies dels ens locals. Dins un esperit, ben legítim i lloable, de donar serveis als administrats, es van creant serveis i orangismes propis que en realitat haurien de donar altres administracions. I sovint aquestes aprofiten per passar-los serveis, sense traspàs de la despesa.

La relativa bonança econòmica facilitada pel totxo ha portat també a un excés de funcionaris i càrrecs de confiança juntament a unes despeses no gaire justificades. S'ha inflat l'Administració de manera excessiva. Si bé Catalunya està dins xifres prudents (altres comunitats ens doblen en nombre d'empleats públics). A Catalunya el 32% de funcionaris corresponen a l'Administració local.

La cosa va aguantant fins que ve la crisi. El Govern central, obligat per Brussel·les, ha de reduir la despesa pública. Els ajuntaments no poden recórrer al deute el 2011 i han de retornar diners rebuts de mes el 2008. Comença a fer-se pública la situació dels ajuntaments. S'han d'estrènyer el cinturó. Amb un objectiu, a veure si es poden continuar serveis amb el menys cost possible. Algú pot comentar que és com assajar la quadratura del cercle, però no hi ha més remei. Una certa experiència em porta a uns comentaris.

Maldant per aquest objectiu, apuntaria solucions, que algunes d'elles, tard o d'hora, amb crisi o sense s'hauran d'aplicar igual. Reconec d'antuvi que algunes seran mal rebudes per molta gent d'aquest sector del món polític.

La primera és que cal crear municipis més grans. Cap país desenvolupat d'Europa té un nombre tan gran de municipi i de mida tan petita com el nostre. És obligat a fi d'abaratir serveis. També té un altre avantatge: facilita la planificació urbanística. Estem cansats de veure com les directrius urbanístiques de pobles veïns es contradiuen totalment. Sense depreciar un altre valor afegit, abaratir el cost de serveis. De fet és el que ja es fa en l'entorn de Barcelona.

Un altre pas és proveir les necessitats de personal com secretaris i interventors i estructurar bé les funcions. Recordem el cas, comentat per la premsa, de la interventora de Santa Coloma de Gramenet que va ser forçada a marxar ja que no feia els informes tal com els volia l'alcaldessa.

Augmentar els recursos és un altre punt. La baixada espectacular de la construcció porta al pas més fàcil, augmentar l'IBI i ensems fer un nou cadastre. De fet pràcticament tots els ajuntaments ho fan. Si bé les circumstàncies econòmiques de la majoria de gent obliguen a ser molt prudents en aquest punt. Es creen situacions molt greus. Hi ha jubilats amb casa pròpia que la contribució els comporta entre un mes o dos de paga. L'altra solució és reduir despeses, hi tornaré. Els sous dels polítics municipals es un altre punt, a part de l'estalvi en algun cas, cal donar exemple. Sovint surten comentaris sobre si tal alcalde o president cobra tal o tal altra quantitat. Reconec que en aquest tema hi tinc una sensibilitat especial. A Palafrugell vaig ser bescantat per tots costats (i un dels motius que em fessin fora) quan després de vuit anys sense cobrar, ho vaig fer durant quatre, per motiu de pactes. I des d'aleshores, tots han continuat cobrant igual o més. No hi ha maneres que en funció de diferents paràmetres com pressupost, dedicació, mida del municipi i altres possibles, la Generalitat o el Govern central marqui un escalat en què s'hagin de moure el sous dels alcaldes i regidors. Recordo els comentaris després de les darreres eleccions quan un alt càrrec gironí es va posar un sou que és més del doble del que cobrava jo quan vaig ocupar la mateixa plaça.

Passem a retallar la despesa. La missió d'un polític és manar, actitud que es desvia per sobre del servei al ciudatà. És un pecat que tots hem fet. Sobre això els càrrecs municipals no valoren prou que, en molts cops, no sempre guanya unes eleccions qui fa més coses. És un punt important, les actuacions a fer, perquè hi ha obres inútils, o poca utilitat, a cops per pur lluïment, que costen molts diners. En lloc d'anar per altres més útils, si bé menys lluïdes. Recordem el famós pla E de Zapatero, que ha portat obres que potser no calia i per manca de temps, no se'n van fer altres de més necessàries.

Un altre tema, no urgent, és la llei de vegueries, que sembla parada de moment, però que es pot presentar després de les eleccions. La compatibilitat entre vegueries, diputacions, consells comarcals i ajuntaments. Pla ho deia: "...i qui ho paga, tot això". No acabarà traient els diners dels destinats als ajuntaments.

Podria afegir-hi més punts, però m'allargarien massa. Tot el conjunt, el concretaria en tres: definir competències, finançament i austeritat en la despesa.

Acabo de redactar aquesta nota i veig que l'Estat vol destinar diners als ajuntaments per compensar la prohibició d'endeutar-se. Bona notícia, si bé pot ser només un pegat. El punt clau, insisteixo, és que els ens locals necessiten un replantejament del seu finançament i de les feines a fer. Valorant un altre fet importantíssim, de mal compaginar, l'Ajuntament és l'Administració més propera al ciutadà, i a la primera que va per qualsevol problema.