El dilluns 24 de maig va ser una jornada que no oblidaran els alcaldes i regidors dels ajuntaments espanyols. Aquell dia, es va conèixer que l'Estat prohibia als ajuntaments demanar crèdits a llarg termini entre el dia següent i el 31 de desembre de 2011. La llei va agafar per sorpresa tots els consistoris, alguns dels quals, com el de Girona, van convocar plens extraordinaris d'urgència per avalar crèdits per a l'exercici en curs i així esquivar la mesura governamental. Les entitats financeres, que al capdavall són les que presten els diners, també van tenir un dia atrafegat. La mesura era un disbarat tan gros que el mateix Govern va rectificar l'endemà i va anunciar que permetria als ajuntaments continuar obtenint crèdits a llarg termini durant tot l'any 2010. Si bé ja es tractava d'un alleugeriment per evitar el col·lapse financer de les administracions municipals, els ajuntaments van continuar pressionant el Govern central per disposar d'un major marge de maniobra. I així ha arribat aquesta setmana la segona rectificació, justificada amb l'argument que des de l'aprovació del primer decret "hem aconseguit una estabilització en els mercats financers". No obstant això, no resultaria sorprenent una tercera rectificació, ja que amb els criteris anunciats per l'Executiu dos dels ajuntaments més importants de l'Estat (Madrid i València) no poden demanar crèdits. Tot i que la majoria d'administracions locals han començat a respirar no podem oblidar dues coses importants. D'una banda que l'Estat continua sense resoldre el tan reclamat tema del finançament local. I, d'altra banda, que els ajuntaments han de posar ordre a les finances que han presidit els anys de bonança. I l'ordre passa per retallar despeses i no per augmentar impostos als ciutadans com ha insinuat aquesta setmana l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans.