Cartes

Joan Giménez Ràfols. Puigcerdà.

Amb sorpresa llegeixo que el Partit Popular pretén retardar, amb ardits parlamentaris, el tràmit de la Proposició de Llei de 22 de juny del 2010, que ha de modificar la Llei de 28/2005, de 26 de desem?bre del 2005, de mesures sanitàries en?front del tabaquisme i regulado?ra de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, coneguda per la Llei antitabac i que en la sessió número 16, de 22 de juny passat els grups Socialista, Esquer?ra Republicana, Esquerra Unida van aprovar la seva modificació. Desconec si CIU, com és el seu costum, es va abstenir. L'actual Llei es?tà vigent des del 2006. Trinitat Jiménez, actual titular de Sanitat i Consum, adonant-se del tremend buit legislatiu existent va intentar endurir-la amb la reforma d'alguns articles, escoltades les parts afectades, prohibint fumar en llocs pú?blics com a bars, restaurants i llocs d'oci. ¿Saben les seves senyories del PP que el 70% de la població espanyola es declara no fumadora i que el cost del tabaquisme suposa el 15% de la suma total sanitària? La classe mèdica clama perquè, d'una vegada i per totes, es posi fre a aquesta voràgine del fum. Poquísims són els bars, restaurants i locals d'oci on prohibeixin fumar als seus parroquians. Però, així i tot, els més perjudicats no són els clients i si, per contra, els treballadors d'aquests establiments, fumadors passius que diàriament es veuen fustigats per l'implacable fum de centenars de cigarrets. La Comissió Europea va adoptar una proposta de recomanació en la qual s'instava els estats membres al fet que fessin seu l'article 8 del Conveni Marc per al control del tabac, que tots els països membres van subscriure i pel qual es van comprometre a protegir, sense fissures, els ciutadans.

Discriminació a Tossa de Mar

Josep Jubany Gomila. VILASSAR DE

MAR.

La discriminació a Tossa de Mar és evident entre els residens i no residens de segones residències.

El principi d'igualtat en l'àmbit tributari es tradueix en el respecte al principi de capacitat econòmica de manera que situacions econòmiques igual han de ser tractades de la mateixa manera en la norma tributària. En aquest sentit es pronuncia entre d'altres la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia d'1 de desembre de 2003.

Aprendre a ser independents

m. carme llauger i dalmau. girona.

Tinc una gran pena en comprovar la vulgaritat dels nostres polítics.

Catalunya és diferent!!??... No és diferent. L'ego tan gran dels nous i vells polítics i, el més trist, els polítics que volen que Catalunya no depengui de cap més país, què tenen de diferents? Res.

Mai com ara s'havia donat la possibilitat de poder assolir el gran somni de molts catalans. Almenys dels catalans que tenim aquí, i de moltes generacions, les nostres arrels.

L'oportunitat que ens ha donat el TCE de revifar i fer sortir al carrer el poble català, amb els seus polítics -encara que no tots sentissin el mateix, ni els interessos fossin els mateixos- trigarem molts anys perquè es torni a donar. No ho hem sabut aprofitar a causa de l'ambició, del poder. Aquests polítics no em serveixen per guiar el meu país, per donar-lo a conèixer al món com a model de país que els catalans de veritat, de sentiment, volem.

No han estat capaços de sacrificar el seu ego a favor del seu país.

Encara avui dia és vàlida la lliçó que ens va donar el rei Salomó quan va proposar de dividir un infant en dues parts per donar-lo a les suposades dues mares. I quina tristor en comprovar que, uns quants segles més tard, ara, les mares (més de dues) prefereixen que en facin trossets.

Per tenir aquests polítics, governants, mares, prefereixo continuar com ara. N'hi ha algun que estigui disposat a cedir la criatura a una veritable mare? El que veig fins ara em diu que no.

L'escàndol del 112 d'emergències

Josep Ramon Sanahuja. delegat del

CAT-ME.

Es va crear amb l'ànim d'unificar els serveis d'urgència. La idea potser era bona, però el resultat ha estat nefast i desolador.

La realitat actual és la següent: El temps que es perd entre la trucada del ciutadà i l'arribada al lloc del policia és exagerat, fins a tal punt que, en massa ocasions, quan s'arriba al lloc dels fets el ciutadà li manifesta als policies que fa més de 20 minuts que ha fet la trucada (per descomptat que era llavors quan necessitava l'ajut dels policies).

Cal remarcar que, el servei 112 (que no són policies) traspassa l'incident a la sala on són els Mossos i aquests han de tornar a traspassar l'incident a la patrulla que és al carrer (duplicitat de funcions que, a més s'hi pot sumar interpretació diferent d'un perill concret durant aquest traspàs d'informació ja que uns són policies però els altres no).

És curiós que, un servei que se?gons es diu, va portar a ene?mis?tar Joan Delort i Joan Boada per capitanejar-ne la seva titularitat, sigui ara per ara un desgavell absolut on s'ha de posar ordre d'alguna manera urgent.

Els comentaris que fan els companys que treballen al carrer, ho diuen tot: "Arribem tard a tots els serveis" i un altre encara més preocupant: "abans en arribar amb la immediatesa enxampàvem el delinqüent, actualment això no passa gairebé mai perquè sempre fem tard".

Sincerament aquests 2 comentaris que sento, tot sovint, ho diuen tot del servei actual del telèfon d'emergències 112.

Un consell als ciutadans, preguntin els telèfons de la comissaria més propera al seu domicili i, quan tinguin un problema, truquin allí directament. La gestió ràpida i l'enviament d'un cotxe policial al lloc on el puguin necessitar, els pot salvar d'un perill major.