Ées notori que Catalunya no seria el que és sense el pes d'una important ciutat com Barcelona al voltant de la qual, a més, es concentra la major part de la població catalana. Els beneficis d'una ciutat de renom internacional repercuteixen en la resta del país. No obstant això, la força d'atracció de Barcelona és tan gran que minva el creixement i l'expansió de la resta del país, moltes vegades fins i tot inconscientment, com un fet natural. Barcelona ho ha de tenir tot per poder competir primer amb Madrid i després amb la resta de capitals europees. El tema aeroportuari n'és un exemple. Mai ha existit voluntat de convertir l'aeroport de Girona en alternatiu al del Prat. L'espectacular creixement d'aquests últims anys ha estat, bàsicament, perquè una companyia irlandesa hi va albirar possibilitats de negoci. Ara, quan Ryanair ha decidit desembarcar al Prat, no ha sortit ni una sola institució o entitat de Barcelona defensant la continuïtat d'aquesta companyia als aeroports de Girona i Reus com a forma d'equilibri territorial. Aquestes mateixes institucions acostumen a parlar i actuar en nom de Catalunya quan els convé. En el tema ferroviari igual. Barcelona té un bon sistema de rodalies per als seus veïns, però a la resta del país el transport en tren és inexistent o insuficient. L'informe dels enginyers de ponts i camins, justificant la paralització del desdoblament de la N-II, és una postura clarament centralista i de menysteniment al territori. Ahir es va registrar un altre accident greu en el mateix punt de la N-II on la setmana passada van morir tres persones. La matisació realitzada posteriorment pel Col·legi d'Enginyers de Catalunya obeeix més a un pedaç per pal·liar la indignació gironina que no pas a un convenciment. L'informe era molt clar. Les grans infraestructures són per a Barcelona, mentre al territori hi van les engrunes de les sales polivalents o les obres menors.
