Són a punt d'iniciar-se unes jornades que tractaran el paisatge de l'Empordà com un actiu econòmic. El punt de partida és engrescador. Estic convençut que algunes de les conclusions empalmaran amb la preocupació existent a les terres gironines per temes semblants, molt abans del 36, quan es començava a articular la necessitat d'obrir el nostre món al turisme.
Juntament amb l'excel·lència paisatgística, però, l'Empordà també hauria de promocionar-se amb l'etiqueta "art friendly". I fer-ho sense vergonya perquè, quan ha calgut, i malgrat les barbaritats comeses al principi de la Guerra Civil, aquestes terres han contribuït a preservar de la destrucció massiva un patrimoni artístic important.
Si en voleu un exemple, feu una passejada al castell de Sant Ferran i admireu l'exposició Art Salvat, que relata el viatge, en ple període bèl·lic, de les obres del Prado des de Madrid cap a Suïssa. La mostra ens fa memòria d'una gran epopeia col·lectiva en defensa de l'art i la cultura, duta a terme gràcies a la generositat, l'altruisme i la solidaritat de centenars de ciutadans de diferents països europeus. Per sort, les bombes de Franco i companyia no van poder engrunar la seva tasca.
El castell figuerenc va ser un dels punts cabdals d'aquest èxode sense precedents. Tenint en compte que a Sant Ferran s'hi vol obrir un museu històric, seria magnífic que aquest episodi, del qual hi ha tanta documentació, figurés entre els seus continguts permanents. Aquesta gesta col·lectiva mereix ser recordada i ben explicada en un lloc preeminent del recinte.
