Últimament em persegueixen els mussols. Si encara estiguéssim en època romana hauria d'anar a un àugur perquè esbrinés què vol dir tanta coincidència. Un va volar per sobre del meu cap abans-d'ahir, al capvespre, quan creuava una urbanització propera a Blanes. Al dia següent, també al crepuscle vespertí, mentre descansava al mig de la llera seca del riu Tordera, l'ombra silenciosa, senyorívola, de formes arrodonides d'un gamarús es va passejar per davant dels meus ulls primer cap a la dreta i més tard cap a l'esquerra fins que es va posar entre les canyes i la foscor el van fer desaparèixer.
El mussol més estrany que em trobo últimament té costums diürnes. Almenys són a aquestes hores quan el veig. Es manté extraordinàriament immòbil i observa tot l'espai circumdant fixament. Intimida. Fa anys que ens observa des de la seva talaia, sempre la mateixa, des que algun professor de filosofia el va col·locar d'alt d'un prestatge, presidint el despatx on historiadors, geògrafs, psicòlegs i altres "espècies" -a més dels especialistes de la primera de les ciències- compartim espai, vivències i confidències.
El nostre mussol savi ha vist passar molts professors i tot i que és observador no crec que recordi el nom de tots. N'han passat tants que l'entenc: jo tampoc els recordo. També ha escoltat els dubtes dels professionals cada vegada que hi ha hagut canvis en el sistema educatiu i n'hi ha hagut un munt: primer va ser el BUP i el COU -massa difícil per als nous temps que venien; després l'ESO -de l'esperança a la decepció- i el batxillerat; ara és un nou calendari amb vacances d'hivern -i una setmana més d'estiu amb una xafogor gairebé insuportable- i, per fi, la solució definitiva, l'etapa final de la ciència pedagògica, el súmmum de la postmodernitat, l'enveja de les altres comunitats autònomes i de tot l'estranger que -segons el conseller Maragall- fan cua per estudiar-nos i copiar-nos.
A Catalunya ja tenim implantat el llibre digital! Els alumnes només han de prémer un botonet i tenen al seu abast un univers de coneixement amb poc més d'un quilo de pes!
El mussol filòsof ha perdut un ull aquest estiu però continua observant el seu entorn amb perspicàcia. Llàstima que el seu perllongat silenci ens deixi sense els seus coneixements. Si parlés crec que ens diria que és escèptic amb aquesta última innovació tecnològica, que s'està confonent el mitjà amb la finalitat, que podem formar xicots i xicotes molt hàbils informàticament però molt ignorants en coneixements i en procediments intel·lectuals i que amb tants d'exercicis interactius els alumnes poden arribar a pensar que el coneixement és un joc que no requereix esforç ni sacrifici. Però això potser ho diria si parlés perquè ell, murri com és, es manté en silenci.
