Davant meu, unes gironines que són a la segona joventut, la jubilació amb recursos i salut, escullen algunes ofertes de l'Imserso en l'agencia de viatges. Una d'elles diu que ja ha estat a tot Espanya, que vol un lloc proper, tranquil, tipus Lloret o Tarragona, si me'n fan dir alguns. Disfruten del moment, penso per mi. Se les veu contentes, com quan d'adolescent somies conèixer món, ser feliç, vaja.
Per un altre costat, una empresària gironina de les que van pujar el negoci del no res, amb una recepta senzilla i difícil d'acomplir: treball, treball i treball. Amb els anys, ja gran i amb una altra perspectiva, em diu que avui no es prendria les coses tan a pit. Que viuria un xic menys ràpid. Que vivint a través del negoci com ha fet, i tant li agrada, no ha viscut tant com voldria. Fa pensar, oi? L'informe de Caja Madrid titulat Los mayores ahorradores, diu que només 3 de cada 10 ciutadans de l'Estat tenen una política d'estalvi. I que els espanyols confien massa en el model de les pensions públiques. No ens diu que hagin de fer fallida, però que pensem en les necessitats de futur. I parlo d'un estudi del 2004, creuen què han canviat les coses? Ens aconsella fer un Pla financer personal, sigui un pla de pensions o estalviar. I pensin que als estalvis se'ls menja l'augment del nivell de vida, la inflació. Per això, se'ns diu, és millor invertir: crear riquesa amb els estalvis. Un concepte que a casa nostra no diferenciem ni tenim clar. Vaja, que no tenim cultura econòmica. Se'ns recomana disfrutar, com fan els avis i àvies que s'ho poden permetre per salut i situació econòmica, i fer un raconet per quan pentinem canes. No és un mal consell.
