El científic anglès Stephen Hawking ha declarat que l'univers no és més que una conseqüència directa de les lleis de la física i que el big bang no necessita Déu per ser entès. "L'univers va ser creat del no-res, diu, i la creació espontània no és més que la raó per la qual hi ha alguna cosa enlloc de no haver-hi res, la raó per la qual l'univers existeix, per la qual nosaltres existim".

Com era d'esperar, totes les creences religioses s'han llançat contra Hawking, "adorat" el 1988, quan en la seva Breu història del temps afirmava que la participació divina en la creació de l'univers no era incompatible amb una manera científica d'entendre-la. En pocs anys, Hawking ha passat de ser un geni a ser un científic maleït. Aleshores, quan els ajudava a mantenir el dogma, tenia raó. Ara, coincideixen tots, està equivocat. És clar que el mateix va passar fa més de cinc cents anys amb les teories de Copèrnic o Galileu. O de tants altres en la història. Gairebé totes les esglésies imposen els seus dogmes -una manera de sustentar el poder mitjançant la por- i qui se n'aparti és inexorablement exclòs del paradís.

Per sort els temps han canviat una mica i ja no s'excomunica ningú per aquesta causa. Però es manté el tarannà dictatorial i la immobilitat ideològica. Pensem que Galileu o Darwin han estat rehabilitats i acceptats pel catolicisme fa pocs anys i que a molts estats nord-americans impera la teoria creacionista, la de creure literalment el Gènesi de la Bíblia. Al contrari que la ciència, que ha de rectificar cada dos per tres les seves descobertes. A mi, personalment, m'agrada la gent humil; i la que dubta, i la que exerceix la seva llibertat.