Em trobo un amic, Ricard, que em diu amb cara compungida que estem molt malament i que la competitivitat d'Espanya està per sota de Mauritània. Home, no fotis, li engalto.

Truco a un altre amic, en Joan, i m'envia un informe. Es tracta de l'Índex de Competitivitat Global realitzat pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Un estudi fet per un grup de trilers se'n pot esperar de tots colors.

Però el que m'esperona és llegir un article de l'inefable Xavier Sala Martín que es titula La Ineficacia del Gobierno a La Vanguardia, on acusa el Govern de ser ineficaç i de situar Espanya per sota de països com Qatar, Azerbadjan, Botswana, Armènia, Perú, Mongòlia i l'illa de Tonga. Estem al número 42 de 139 estats.

Anem a pams. En primer lloc cal dir que aquests estudi és un estudi qualitatiu on es pregunta a 13.000 dirigents empresarials. L'estudi el dirigeix... Sala Martín! I no hi ha cap dada objectiva.

Resulta que en la valoració de les institucions, burocràcia, corrupció, transparència, etc. Espanya se situa per sota de Bahrain, Botswana, Brunei, Xina, Gàmbia, Jordània, Kuwait, Malàisia, Ruanda, Aràbia Saudita, etc. Com pot ser que sortim per sota de Xina i Aràbia Saudita per corrupció i transparència? La resposta és senzilla, Sala Martín tria els empresaris a entrevistar, a aquests els pregunta, creus que hi ha corrupció a Espanya? I aquests diuen "sí, molta molta". Si la pregunta la fas a un jerarca de la Xina i d'Aràbia Saudita, si respon com un espanyol li tallen el cap. Resultat, a la Xina no hi a corrupció i a Espanya sí. Brillant.

Un altre concepte és l'eficiència del mercat laboral, resulta que són més eficients que nosaltres països com Bangladesh, Bulgària, Cambodja, Xina, Iran, Mauritània, Nicaragua, Senegal, Vietnam, etc. Com ho ha fet Sala per situar-nos al número 115? Per ell que no hi hagi protecció laboral, ni lleis, ni jutges laborals, ni indemnitzacions per acomiadament és una cosa positiva. És a dir, troba bo que un individu treballi 12 hores cada un dels dies de la setmana per 50 euros. Brillant! I així podríem seguir, pel que deduïm que per fer estudis així no cal ser massa espavilats. Jo podria fer un estudi demostrant que Sala Martín és un dels culpables intel·lectuals de la crisi que patim, però no faré la trampa de fer veure que faig un estudi preguntant als meus amics què en pensen. No cal, ho sap tothom. Com a penitència pels seus errors Sala hauria d'escriure agenollat. Quan sentiu a parlar que hi ha un estudi de Fòrum de Davos que ens situa molt endarrere penseu que per anar bé hauríem de sortir no el número 42 sinó al darrer, al número 139. I vull un govern que treballi per fer-ho possible.