En un memorable capítol de la sèrie de la BBC Yes, minister, el secretari permanent d'un ministeri britànic il·lustra el secretari particular del ministre sobre la volatilitat de les enquestes d'opinió pública: amb dues sèries diferents de preguntes encadenades, el primer aconsegueix que el segon es pronunciï alternativament a favor i en contra d'una mateixa proposició.

Sense arribar a tal extrem de caricatura, la veritat és que els mitjans de comunicació solen presentar resultats divergents en els sondejos preelectorals, en coincidència amb la respectiva adscripció partidària. Sigui pel desig d'influir en el vot, sigui per afalagar la pròpia audiència amb un missatge positiu, el fet és que aquestes enquestes anticipen la paradoxa de la nit electoral, aquella en què tots guanyen.

Aquests pecats no haurien de succeir en els instituts d'opinió institucionals, adscrits a l'administració pública, que tenen per missió subministrar dades de tot tipus als governs i als parlaments per tal que afinin les seves polítiques. Encara que la predicció electoral sigui la menor de les seves tasques, és la de més visibilitat pública, per això cal esperar que s'hi remeni amb les precaucions de la dona de Cèsar. Un mandat que també val per a l'espanyol Centre d'Investigacions Sociològiques, CIS, que sol treure bona nota en l'examen que realment compta: el que relaciona l'últim sondeig amb els resultats electorals.

Per això resulta especialment nociu el que ha passat les darreres setmanes: la vicepresidenta De la Vega ha destituït la directora del CIS, Belén Barreiro, perquè en el seu moment es va oposar a canviar la data del treball de camp per al baròmetre polític del juliol, a fi que recollís l'impacte del debat de política general al Congrés. Barreiro va acabar sucumbint a la pressió, però les relacions van quedar tocades, i finalment la vicepresidenta la va substituir per "pèrdua de confiança". Totes dues coses, la interferència inicial i el càstig posterior, embruten el prestigi del CIS amb una taca innecessària (encara taquen més el govern, és clar, però aquest va tan brut que no se li notarà).

Per a més inri, al final els resultats del baròmetre van ser igualment desfavorables al PSOE, que va quedar 6,3 punts per sota del PP en intenció de vot, per la qual cosa podem plantejar el dubte de si De la Vega va carregar-se Barreiro per la seva inicial reticència, o sota els efectes de la irritació en comprovar que la maniobra li sortia per la culata.