La vaga general busca paralitzar la producció i els serveis del país. És a dir, que ningú treballi o pugui treballar. Quan el transport públic se suma a la protesta, bona part del triomf està assegurat perquè es dificulta el trasllat dels treballadors a la feina. Si s'imposen serveis mínims abusius, s'ha de reaccionar amb el boicot. També és crucial la presència de piquets informatius amb efectes dissuasius.

Que ningú vingui amb mandangues sobre el dret constitucional al treball, una justa aspiració dels milions d'aturats, que no té res a veure amb voler treballar en un dia de vaga. En tot cas, és un dret dels esquirols, insolidaris i covards, a rebentar-la.

La convocatòria de vaga és contra la precarietat laboral, la temporalitat, l'acomiadament lliure i les baixades de sous. Unes mesures injustes, fetes a mida dels grans empresaris que, juntament amb els banquers, són els culpables de l'atur.

Passi el que passi el dimecres dia 29, res serà igual que abans. Si empleats, aturats i jubilats no participen, la desfeta encoratjarà els responsables de la retallada dels drets socials. Per contra, si la resposta és notable, encara que no es tombi la reforma laboral, serà un toc d'atenció a les polítiques dictades pels mercats financers.

Ara bé, no queda gaire marge per a l'optimisme. Entre els partits polítics n'hi ha que volen el triomf de la vaga (per desgastar el PSOE) i, al mateix temps, dolen de l'èxit (perquè enfortirà els sindicats). N'hi ha d'altres que, sense embuts, desitgen un fracàs absolut.

També, des d'alguns mitjans de comunicació, s'ha acusat els sindicats de ser un refugi de vividors i d'estar ancorats en el passat. Per què un atac tan virulent si se'ls considera incapaços d'arrossegar més de quatre gats? No serà el temor a una vaga reeixida?

Els sindicats no són cap model de virtut però, malgrat els seus defectes, són organismes necessaris per denunciar les arbitrarietats dels empresaris i els abusos dels governants.

Tanmateix han convocat tard i a contracor. Ara no han de caure en el parany d'un pols contra el Govern sinó d'aprofitar l'ocasió per despertar les consciències adormides.

És cert que existeix el risc de perdre bous i esquelles davant l'ambient general de derrotisme. De totes maneres, ja n'hi ha prou de resignació! A la vaga, doncs! Si més no, per dignitat!

Com diu una cançó llibertària: "A la huelga compañero! no vayas a trabajar. / Deja quieta la herramienta es la hora de luchar: / A la huelga diez, / a la huelga cien, / a la huelga, / madre yo voy también / a la huelga cien, / a la huelga mil. / Yo por ellos madre y ellos por mi".