la Comissió va presentar recentment 21 propostes per fomentar una política europea de turisme realment innovadora, capaç de respondre a les necessitats del mercat i que permeti crear un sistema turístic de dimensió europea.

Posem les coses en el seu context. El turisme és la tercera indústria d'Europa. Genera el 5% del producte interior brut de la UE i, si tenim en compte els seus efectes en altres sectors, aquesta xifra arriba al 10%. Estem parlant de 2 milions d'empreses, que fan que la UE segueixi sent la primera destinació turística del món -i Espanya, el tercer país en nombre de turistes, només per darrere de França i EUA.

Si mirem el context econòmic actual, el turisme és una formidable font de riquesa que ens pot ajudar a sortir de la crisi.

Necessitem una política de primer rang per a un sector bàsic per al nostre continent. El Tractat de Lisboa ens obre ara una nova possibilitat per coordinar les polítiques de turisme dels Estats membres. En què consisteix aquesta política?

En primer lloc, la Comissió Europea té l'ambició de ser un catalitzador eficaç d'iniciatives en l'àmbit del turisme i de projectes transeuropeus. A aquesta lògica obeeix el segell de "patrimoni europeu" proposat per la Comissió i que ara està sent debatut al parlament Europeu. El 27 de setembre en ocasió del dia europeu del turisme, vaig assistir a la presentació de 25 itineraris culturals transeuropeus -em va semblar una resposta exemplar a un desafiament que ja no és nacional, sinó europeu-. La creixent competència internacional ens suggereix prioritzar la cooperació entre regions i llocs turístics, deixant a part les rivalitats.

En segon lloc vull reiterar la importància de donar suport a la diversificació de l'oferta. Aquesta diversificació condueix a una millor taxa d'ocupació, prolongant la temporada turística i desestacionalitzant el sector. Una via per a aconseguir-ho és el turisme cultural. Existeixen grans reclams turístics culturals com el Camí de Santiago o la ruta del Modernisme català, només per esmentar-ne un parell.

També hem de pensar en els mercats emergents. Fa uns dies vaig dir que fer turisme, avui dia, és un dret. Evidentment, no es tracta de dir que anar a la platja sigui un dret inalienable. Em refereixo, per exemple, a les persones grans o a les persones amb mobilitat reduïda. Podem pensar en una oferta turística i de transports adaptada a les seves necessitats?

També és un fet que només una part de la població europea pot permetre's el relatiu luxe de viatjar, i per això, perden una oportunitat d'enriquir-se culturalment. Potser un viatge escolar no enriqueix als alumnes? En aquest aspecte, voldria subratllar el paper del turisme com a element de creació d'una identitat europea. Viatjar per Europa és entendre-la millor.

El turisme és, per la seva naturalesa específica, un sector que ha de ser exemplar en la seva competitivitat, innovació i sostenibilitat. Com hem vist a Espanya els últims anys, la competitivitat del sector del turisme està estrictament lligada a la sostenibilitat i la innovació. Per això, proposem una política global que ajudi a la prosperitat del sector, però que tingui en compte la cohesió social, la protecció del medi ambient i la promoció de la cultura local. Són àmbits on tots necessitem treballar junts, i on les comunitats autònomes i els municipis juguen un paper clau.