Ningú pot dubtar del paper decisiu que ha tingut Ryanair en la recuperació i revitalització de l'aeroport Girona-Costa Brava. Abans del seu aterratge, les instal·lacions gironines pràcticament no tenien activitat, tret dels vols xàrter durant els mesos d'estiu, i la resta de l'any eren totalment inoperatives. L'aerolínia irlandesa ha revolucionat l'espai aeri amb la seva oferta de vols, ha situat Girona en el mapa d'Europa i ha donat un impuls inaudit a l'aeroport gironí. Cal reconèixer igualment que Aena també hi ha contribuït amb l'adequació i modernització de l'aeroport. Ara ha arribat el moment de saber què passarà si Ryanair deixa la seva base de Girona però és veritat que el futur de l'aeroport és bastant incert. El Govern català ja ha anunciat que no pagarà el que demana Ryanair. És una postura legítima. Ara bé, que ningú posi al crit al cel amb el que demana Ryanair. La nova etapa de Spanair també costa diners als contribuents catalans. La companyia irlandesa va signar un acord amb les institucions gironines el 2008 pel qual rebia 13,94 milions d'euros per un període de tres anys. Uns i altres segur que han sortit beneficiats d'aquesta situació. Un cop Ryanair ja s'ha implantat al Prat arriba el moment de negociar la seva continuïtat a Girona. Uns i altres es necessiten mútuament perquè ningú s'imagina que l'aeroport torni a la situació d'anys enrere i després de la inversió milionària que s'ha fet quedi novament infrautilitzat. I tampoc Ryanair voldrà deixar el negoci que té a Girona per més que ja tingui el que desitjava: entrar a l'aeorport del Prat. El futur, però, tampoc ha de quedar necessàriament lligat a la continuïtat de Ryanair. Per aquest motiu, també seria convenient començar a explorar altres mercats i altres opcions per no deixar morir les instal·lacions de Vilobí d'Onyar. La responsabilitat no només és del sector públic; també del privat. La negociació amb Ryanair no serà fàcil però no s'ha de tancar, d'entrada, cap porta.