La festa del 12 d'octubre és una diada d'exaltació de la hispanitat en honor a un passat colonialista que va durar fins que els països conquistats segles abans a sang i foc es van independitzar d'una metròpoli caduca i corrupta. Malgrat tot, el pensament reaccionari, d'ara i d'abans, no renuncia a defensar l'existència d'un vincle comú fonamentat en la llengua i la cultura que conformaria una determinada "raça hispana". L''any 1915, la patriotera Unión Iberoamericana ja lluitava pel reconeixement del "Día de la Raza Española" com a festa nacional. Anys més tard, pensadors d'extrema dreta com Ramiro de Maeztu i Ernesto Jiménez Caballero clamarien per instaurar el Día de la Hispanidad amb la voluntat d'enaltir el mite d'una Gran Espanya Imperial. Aquest discurs va aglutinar, en els anys de la Guerra Civil, els traïdors a la República i es va perllongar durant el franquisme.

Segons aquesta tesi, no es tractaria d'una raça en el sentit biològic, barreja del tipus hispà creuat amb el tipus indígena, sinó d'una accepció cultural deguda a la confluència de la civilització (l'espasa dels conqueridors era massa persuasiva) i de l'evangelització (els clergues no miraven gaire prim per aconseguir conversions a la fe catòlica).

Encara avui, el substrat ideològic de la festa de la raça, de l'estirp, de la hispanitat o de la nació espanyola, que va adquirir rang jurídic amb la llei 18/1987 de 7 d'octubre, és motiu d'enfrontament entre els pobles d'Espanya i també amb els d'Iberoamèrica.

El ministre socialista Virgilio Zapatero, a la sessió de 17 de setembre de 1987 del Congrés dels Diputats, no va tenir cap empatx a vincular l'efemèride del descobriment d'Amèrica amb la simbologia de la identitat nacional espanyola. Per contra, el diputat Ramón Tamames d'Izquierda Unida-Esquerra Catalana, va proposar declarar Fiesta Nacional el 6 de desembre, dia de la Constitució. En canvi, el grup de la Minoria Catalana (CiU) va retirar les esmenes parcials sense dir ni ase ni bèstia.

Per tot plegat, la festa del 12 de Octubre no té un caràcter neutral sinó que ressuscita conceptes de pàtries o identitats, termes que han canviat al llarg de la història, encara que, per a alguns, siguin eterns i inamovibles.

Enmig d'aquest maremàgnum, potser la celebració d'una festa dedicada a la concòrdia iberoamericana ajudaria a apaivagar els ànims. Parlant, la gent s'entén com assenyala Pablo Neruda en el llibre Confieso que he vivido: "Qué buen idioma el mío, qué buena lengua heredamos de los conquistadores torvos... Por donde pasaban quedaba arrasada la tierra... Nos dejaron las palabras".