Per una vegada, TV3 està a l'alçada de les circumstàncies. El convidat, el programa d'Albert Om, és tota una rara avis en graelles televisives infectades d'escombraries, i més ara, que amb això de la TDT la porqueria s'ha multiplicat fins al punt que ja passo de carregar l'entrada de canals nous. Havia arribat un moment en què la televisió només servia per veure-hi pel·lícules, esports o informatius, fins que ha aparegut el programa de l'Om, cita ja indispensable dels dilluns a la nit. En un món de façana, El convidat destil·la veritat de la manera més senzilla possible: una càmera seguint un personatge conegut en la quotidianitat d'un cap de setmana pot acabar-se convertint en un viatge màgic i emocionant. El capítol dedicat a Eduard Punset em va semblar extraordinari. Vida pura. De moment, El convidat està tenint el suport de l'audiència, demostrant que la qualitat no ha d'estar renyida amb la comercialitat. Fixin-se quina perla de Punset: preguntat si li fa por la mort, va respondre amb serenitat que no "perquè no tinc cap certesa absoluta que hagi de morir".
