Ser dona és una malaltia que no té cura. No ho diem ni jo ni Arturo Fernández, ho sosté el president del Govern d'Espanya, que acaba d'incloure les polítiques d'igualtat al Ministeri de Sanitat, tot recte, a la dreta, just al darrere del departament d'urologia. Per estalviar-se la xocolata del lloro, ZP, qui, suposo, continua ocupant-se "personalment" de l'àrea d'Esports, segons ell mateix va anunciar al principi de la legislatura, s'ha carregat d'un cop de ploma el gran símbol dels seus governs: la paritat. Ha degradat un ministeri i una ministra, però sobretot ha retrocedit fins on han volgut els sectors més conservadors del seu partit i de l'oposició. Podria haver optat per enviar a passeig la inoperant vicepresidència tercera de Chaves o integrar la cartera de Ciència en Educació. Però no. Ha reculat en una idea vertebral del seu programa, un gest molt eloqüent, i donant la raó als que converteixen qualsevol denúncia femenina en un acudit. Se n'ha anat al més fàcil, al cop d'efecte, després de fracassar en el complicat, la gestió de la crisi. Renunciant a un dels principis que el definien com a governant i com a persona, ha convertit la baralla contra la discriminació sexual en un assumpte assistencial i menor, cosa que em posa realment malalta.

Més de la meitat del cens espanyol presen?ta símptomes alarmants de ser dona. Les mortes a mans de les seves parelles i exparelles augmenten aquest any, estadística que desdiu que un dels motius principals per crear el Ministeri d'Igualtat hagi desaparegut. L'atur sotja les dones, que segueixen cobrant menys que els seus companys, i la recessió ens allunya de la quimera de la con?ciliació familiar. En les altes esferes del poder i l'empresa no ens guarden el lloc. Els problemes segueixen, però ara seran menys visibles, perduts en les tortuositats de diferents departaments i sense una veu cantant. I per què ho ha fet Zapatero? Perquè pot. O perquè imagina que pot. Perquè si dóna una puntada de peu al cul a De la Vega i ella somriu, i li dóna les gràcies en aco?miadar-se, i relega a secretària d'Estat Bibiana Aído i ella accepta, el president es creu amb dret a pensar que el vot femení que el va portar a La Moncloa oblidarà el greuge d'aquí a les pròximes eleccions. Malaltes i amnèsiques ens vol. Però estem només cremades, i no hi ha al mercat tiretes su?ficients per a més de la meitat de la població.