Cartes

Lluís Bosch ARAGÓ. girona.

Fa més de vint anys que em dedico a l´oci nocturn, i en aquest temps també he estat lligat diverses vegades a alguna de les barraques de la Copa; referent a l´article publicat en aquest diari el dissabte 6 sobre els locals d´oci nocturn em vull desmarcar d´aquesta associació. Des de sempre les festes de Girona s´han celebrat amb barraques de grups socioesportius de la ciutat, associacions que gràcies els ingressos d´aquests dies poden afrontar any rere any les seves despeses per fer activitats per els joves de la ciutat. També vull esmentar que les barraques no surten gratuïtes, entre lloguer, seguretat i neteja costen uns cinc mil euros cada una, i que els preus de les begudes estan fixats per una comissió de barraques. A vegades, la «competència deslleial» que diuen la fan altres bars, que fregant la legalitat fan, durant tot l´any, que bars que no són bars-musicals ho siguin, i amb promocions com el happy hour, totalment prohibides a dia d´avui. No vull dir que no es poguessin canviar algunes coses, però senyors, la ciutat la fem entre tots, empresaris que volem guanyar diners i associacions que treballem sense ànim de lucre. Bones Fires a tothom.

Esclaus de l´herència

Lluís Vilà Fernández. la bisbal d´empordà.

Dècada rere dècada els cicles es repeteixen, ens engoleixen els axiomes, la repetició perpètua ens consumeix i erosiona. Tot plegat, fa que l´aparició dels pensaments i les decisions individuals i col·lectives arrosseguin una forta càrrega dels vicis del passat, uns vicis enquistats en el món de la política, l´economia i la societat... És per això que la història sempre es repeteix, i sempre l´escriuen els vencedors, de fet, els de sempre. Efectivament, som esclaus de l´herència, la memòria col.lectiva ha perdut la virtud del repòs; el parèntesi, el descans, són imprescindibles abans d´un bon reinici, la memòria no en queda al marge d´aquesta veritat. Necessitem aire fresc i respirar de nou, amb força i ilusió, i alliberar-nos d´un passat contradictori que ens manté dubitatius i sumits en la incertesa, una incertesa que crema i origina conats de crisi. Segurament els homes i les dones del planeta no es preocuparien tant pel seu futur si fossin capaços d´aturar el temps, oblidant i perdonant, deixant anar el llast d´un passat confús i convuls que condiciona i reprograma el dia a dia, el setmana a setmana, l´any rere any... Possiblement aquesta crisi sigui una gran oportunitat que ens faci veure la llum en un tunel ple clarsobscurs i sotsobre. És el moment de construir ponts i destruir barreres, és l´hora d´obrir- se als altres i vèncer la desconfiança, és l´hora d´ensenyar als nostres fills, polítics i economistes del demà que cal construir un món nou basat més en la creativitat i menys en la lluita. Un món que sigui capaç, d´una vegada per a totes, d´estimar-se a si mateix.

Bèsties dins i fora de Sobrestany.

sandra bartomeus vicens. l´estartit.

El passat 17 de març de 2008 la policia municipal del meu poble va precintar i clausurar les instal·lacions del Parc Animal de Sobrestany, tot complint amb el Decret d´alcaldia de 14 de març de 2008 en què s´ordenava el tancament de les instal·lacions «per no disposar de la llicència de nucli zoològic i per la desatenció de bona part dels animals i el mal estat de les instal·lacions» i es donava 15 dies al propietari per tal que tragués les més de 300 bèsties que hi havia. Han passat més de dos anys i mig i bona part d´aquests animalots encara hi són. El parc està tancat i abandonat, però ells encara hi són. A ells encara ningú els ha anat a buscar. Això sí, als diaris sí que hi surten, però no per bones notícies, sinó perquède mica en mica van morint, sigui de gana o per l´acció d´algun brètol, però van morint davant la passivitat de totes les administracions. I fa dos anys i mig es parlava de «desatenció»... I jo em pregunto: a dia d´avui, les bèsties que hi queden, ja no estan «desateses»? Crec que, des del mateix moment en què se signa un Decret d´alcaldia d´aquestes característiques (que no dic que no fos necessari), totes les administracions implicades han de vetllar en tot moment perquè la finalitat d´aquest arribi a bon port, és a dir, que les bestioles deixin d´estar «desateses». I així evitar titulars als diaris com «La Generalitat demana als caçadors matar les daines de l´exterior del parc». Molt bèstia, tot plegat. Els terrenys ocupats (terrenys + animalots) per l´antic Parc Animal de Sobrestany estan inclosos dins del nou Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Un Parc Natural que té aquesta actitud davant d´un problema tan greu no m´agrada! Si aquests animalots tinguessin dret a vot, «otro gallo cantaría» que diuen els castellans.