una de les conseqüències més curioses de la crisi ha estat constatar l'enorme quantitat de socialitzadors de pèrdues existents, disfressats de defensors del lliure mercat. L'equació és senzilla: si les coses em van bé, els beneficis per a mi; si van malament, plorarem al pare Estat perquè em salvi.

Els exemples són múltiples. Des de l'anomenat FROB (o Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), creat perquè salvem els excessos crediticis comesos en el totxo per nombroses caixes (i els diners del qual serviran, a més, per tancar oficines i prejubilar centenars d'empleats), fins al sector de l'automoció (que veu com, després de la droga subministrada, perdó, les ajudes estatals per valor de 100 milions d'euros, es desplomen les vendes de cotxes).

Davant d'això, supliquen més diners públics per estimular les vendes, amb l'amenaça que, sinó, tancaran concessionaris. No era més raonable adaptar la seva estructura a un mercat que potser només accepta un milió de cotxes anuals, en lloc dels 1,6 milions del 2007, quan el banc donava un crèdit a qualsevol per comprar-se un cotxe de gamma alta, encara que només guanyés 800 euros al mes?

Doncs bé, l'última mostra la tenim en les concessionàries d'autopistes (els accionistes de les quals són les principals constructores del país). El ministre Blanco ja ha anunciat que pagarem de la nostra butxaca 1.400 milions d'euros perquè no facin fallida (perquè els usuaris de les radials de Madrid o Alacant han deixat d'utilitzar-les, per la crisi). Curiosament, Blanco compta aquí amb el suport de PP i CiU. Potser perquè aquestes empreses, que recorren ara al col·lectivisme d'Estat, han ajudat a les finances partidistes? Un expresident català es va referir a això en seu parlamentària amb un percentatge, no? Potser va ser una al·lucinació.