La causa de la irritació de professionals i ajuntaments rau en el punt que atorga als municipis la capacitat per aprovar llicència d'activitats. Els propietaris dels apartaments no ho veuen bé i els ajuntaments sostenen que ja estan sobresaturats de competències. Argumenten que no disposen ni de personal, ni de recursos suficients per complir amb aquest precepte del decret. També existeixen dubtes que sigui eficaç prenent com a exemple el cas de Castelló d'Empúries que l'any passat ja va posar en marxa un cens d'habitatges d'ús turístic. Només n'ha aconseguit registrar 62. El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, atribueix l'oposició dels propietaris d'apartaments a interessos particulars: "És lògic que un sector que tenia el monopoli de la comercialització dels apartaments turístics lluiti amb ungles i dents per mantenir-lo". És prou coneguda l'opacitat d'aquesta activitat. Molts dels apartaments llogats són al marge del control de l'administració i del fisc. Vilalta quantifica en 21.000 els apartaments que estan donats d'alta sobre un total aproximat de 500.000. És més que evident que cal una regulació i que cal començar a ser estrictes i que les lleis i decrets que dicta l'administració no sempre són del gust de les persones afectades. Cal que prevalguin sempre els interessos generals sobre els particulars. La pregunta, no obstant això, és per què en set anys de govern tripartit no s'ha arribat a un acord i perquè el decret veu la llum a quinze dies escassos dels comicis catalans amb la lògica contaminació d'una campanya electoral. El decret neix amb mal peu, sobretot per l'oposició inicial dels ajuntaments, que són els que hauran d'assumir el pes del control. Ens recorda la llei de Dependència. El Govern espanyol va legislar, però la feina i els maldecaps han estat per a les comunitats autònomes.
