A les sis de la tarda d'un dissabte de novembre la penombra ho envaeix tot. El cel encapotat presagia pluja. Els núvols, d'un gris sutge, embruten el cel. El vent remou els branquinyols d'una magnòlia. El fullam de les moreres s'estimba en silenci. La foscor, el vent, el plugim i les fulles mortes són senyals de tardor. Fins al solstici d'hivern la temperatura disminuirà progressivament, s'escurçaran els dies i les llargues nits s'ompliran de somnis perduts.

En el poema de Joan VinyoliFi de tardor es descriuen els signes d'aquesta estació de l'any: "...arbres, avui sols rígides despulles, / i un plor reté, ja corglaçat, el tronc, / garfint l'espai amb branques desvalgudes". Els arbres despullats, el plor de la pluja i el vent sacsejant les branques il·lustren una melancòlica imatge tardorenca.

Endemés dels aspectes climàtics, la medicina hipocràtica de l'antiga Grècia relacionava les malalties amb el desequilibri dels quatre líquids corporals denominats "humors": la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga s'associaven a cada una de les quatre estacions. Així, la bilis negra, que brollava de la melsa, es corresponia amb la tardor. El seu excés provocava tristesa, tot i que tampoc excloïa actituds irritables.

Ben segur que ambdues tristors, tant la causada per la meteorologia com la instaurada a l'esperit, corprenen a una munió de votants de l'esquerra no independentista que veuen, amb gran desil·lusió o creixent empipament, la desnaturalització d'alternatives que abanderaven la defensa de la igualtat social, la solidaritat i la llibertat per a tothom. Ara bé, aquest descontentament és utilitzat pels grups de la dreta nacionalista per intentar captar uns vots del sarró de l'abstencionisme. En aquest sentit s'ha d'interpretar la proposta d'un "govern dels millors" que, si ens remuntem a l'origen etimològic del terme, segons Plató, és l'aristocràcia. En altres paraules, l'enganyifa propalada per als qui volen treure profit de l'embolic és un govern de tecnòcrates que són la versió moderna d'una aristocràcia de savis i experts al marge d'ideologies, com si això fos possible.

Per tot plegat, hom no pot caure en la depressió o mostrar-se emprenyat sinó decidir-se a votar com si es tractés d'un imperatiu categòric (o el deure pel deure). Potser sí que, abans d'exercir el dret a vot, alguns s'hauran de cordar bé les calces, respirar a fons i tapar-se el nas per no inhalar la ferum que emeten algunes llistes electorals infestades de diletants i oportunistes. Malgrat tot, el vot útil als partits d'esquerres no independentistes és un mal menor.