Hem sostingut en repetides ocasions que el transport ferroviari pateix un retard històric tant a Espanya com a Catalunya. Quan es parla d'infraestructures es posa l'accent en les carreteres i autopistes i s'oblida del tren, que és el sistema més econòmic, més ràpid, més eficient i menys contaminant. Després de trenta anys de govern autonòmic, no hem avançat gens. Ni amb CiU, ni amb el tripartit. El Govern de Pasqual Maragall va impulsar l'Eix Ferroviari Transversal, però, a banda que en set anys no s'ha anat més enllà del projecte i la reserva de terrenys, no sembla el més necessari per atendre la mobilitat quotidiana dels ciutadans. Tot i figurar en el seu programa, ni el PSC no'ha fet bandera en aquesta campanya electoral. De fet, pràcticament no s'ha parlat de trens en tota la campanya. I quan parlem de transport ferroviari no ens referim a presumir de ser el país amb més quilòmetres de tren d'alta velocitat. Es una despesa faraònica que no resol els problemes reals dels usuaris del transport públic. La proposta de la citada plataforma es refereix al tren convencional. L'anomenat Pla Tren 2014 proposa duplicar algunes línies gironines i crear-ne de noves a l'Alt Empordà, la Garrotxa i a l'aeroport. Aquest pla consistiria a construir noves línies entre Blanes i Lloret de Mar; Flaçà-Palamós-Sant Feliu de Guíxols-Riudellots-Aeroport; Sarrià de Ter-Banyoles-Olot; i Figueres-Roses. En part, representaria recuperar els desapareguts "carrilets". Pot semblar utòpic, i en realitat ho és, si tenim en compte l'escassa predisposició de la majoria de partits polítics a impulsar noves línies de tren i que les úniques inversions ferroviàries realitzades a Espanya en els últims anys han estat per portar, innecessàriament, el TAV a totes les capitals de província oblidant-se que les demandes diàries de mobilitat dels ciutadans són unes altres.
