Cartes

gemma de batlle del rio. girona.

Aviat farà un mes i mig que vares marxar i ens vares deixar un gran buit en el cor, un buit immens que no sé com emplenar. Sí, tinc la teva germana, però com un dia em va dir una Gran senyora, tinc un braç però l´altre me l´han llevat i aquest altre braç ets tu, la meva vida, la meva força, el meu «bebè especial» i ara que no et tinc aquí, amb mi, no tinc esma per res. Paula, espero i desitjo que allà on ets siguis feliç i puguis fer tot el que aquí t´havia estat vetat. Sempre seràs la meva nena maca, t´estimo i t´estimaré sempre princeseta. Un dia podré tornar a abraçar-te.

Independència

de Catalunya

fabiÀ ortega pascual. girona.

Per què està augmentant l´atur?, i la pobresa?, i les famílies que han de viure al carrer? Per què? L´altre dia vaig llegir una informació que em va impresionar, però a la vegada em va inspirar a escriure aquesta carta. En el text deia que Catalunya anualment paga uns 22.000 milions d´euros a Madrid, i després vaig pensar la necesitat que tenim nosaltres de poder accedir a aquests calés. Si ens independitzéssim, seríem la potència econòmica europea. Amb els diner que ens treuen, podríem: 1. Augmentar les beques per a els estudiants. 2. Millorar l´educació i la sanitat. 3. Donar ajudes a la gent gran. Viuríem millor, com reis. En els diaris espanyols ens defineixen com deixalles, per què? Què hem fet de malament? Que parlar una altra llengua és un delicte? I doncs? Realment ens ho mereixem? Jo crec que no. La independència seria un gran pas per al poble català que, en la meva opinió, hauríem de fer.

Conciliació?

olga potti sellarès. vidreres.

Ahir hauria pogut començar aquesta carta dient que sóc mestra interina d´Educació Infantil, que em sento orgullosa de treballar per l´Ensenyament Públic i que malgrat les condicions adverses amb què comptem els interins em llevo contenta cada matí pensant en els nens que m´esperen a l´aula i en la meva tasca d´educadora que tant m´omple. Però això era ahir. Avui, l´únic que puc dir és que la meva plaça perilla si no accepto una substitució que m´ha sigut adjudicada a 200 km de distància, perquè no és suficient justificació el fet de ser mare de dos nens de 4 i 6 anys ni el fet d´al·legar que acceptant aquesta feina a 3 hores estic desatenent la meva família. I el pitjor de tot és que em sento com si esti­gués cometent un delicte. I el càstig que puc rebre és l´exclosió de la Borsa de Treball, un any sense poder exercir de mestra i la pèrdua de l´antiguitat i els mèrits acumulats en tots els anys que fa que sóc interina. I jo em pregunto, com tota una institució com la Generalitat de Catalunya que tant parla de la conciliació de la vida laboral amb la familiar, que obliga les empreses a seguir programes de conciliació per a mares treballadores, com pot no predicar amb l´exemple? I lluny de sentir-te valorat i apreciat per la feina que fas, d´agrair-te l´esforç per la mobilitat a què estem sotmesos, lluny de tot això, tu ets un número, i res més, no ets una persona amb un nom, només ets un número a l´ordinador, on és la humanitat en tot aquest sistema d´adjudicacions telemàtiques? Però he arribat a una conclusió, senyora Cap dels Serveis Territorials de Girona, no cal que m´exclogui perquè sóc jo qui renuncio a seguir treballant en aquestes condicions i renuncio a totes les injustícies a les que esteu sometent els vostres treballadors en nom de la crisi.

Noves portes

per la MAT

francesc xavier quer bosch. alcalde de crespià. president de l´associació de municipis mat-ammat

Malgrat que la MAT no hagi estat l´estrella de la passada campanya electoral. Bé, de fet en prou feines s´ha deixat veure. I el poc que ho ha fet, ha estat gràcies als ciutadans que la pateixen en primera persona. El canvi de Govern a la Generalitat de Catalunya hauria de permetre l´obertura de noves portes. Noves portes que haurien de tancar un projecte on tothom es pugui sentir escoltat i comprès. I on ningú, s´hauria de sentir maltractat. I aquí les formes són molt importants. Tant com escoltar els que tot i no ser part interessada ni participar en la gestació d´un projecte, que n´acabaran patint les conseqüències. I si es vol deixar de criminalitzar a les elèctriques, cal que des del Govern tampoc sembli que se´ls doni empara. Tot i que el soterrament de la MAT ara és una decisió política de l´Estat espanyol, el nou Govern hi haurà de diri la seva també. I aquí, hauria de voler comptar amb el suport del territori. Per això l´hi caldrà donar suport als alcaldes i ciutadans que veuen en el soterrament la millor opció, tant des de un punt de vista econòmic, com socioambiental. Un suport que els alcaldes no deixaran de demanar del nou Govern, igual que el varen demanar de l´anterior. Només falta ara poder trobar-lo, per aconseguir entre tots plegats tancar el més satisfactòriament possible, les portes de la MAT.

L´odissea d´aparcar

a Salt

gemma de la vega fernandez. banyoles.

Visc a Banyoles i començo cada dia a treballar a dos quarts de deu del matí. Haig de sortir una hora abans de casa per poder arribar d´hora i no fer tard. Un cop arribo a Salt, haig de fer quatre, cinc o fins i tot més, voltes per trobar un lloc per aparcar on no facin ni obres, ni hi hagi un gual, ni una línia groga al terra o que no hagin de netejar el carrer; passo més hores a la feina que a casa, i tot i així, no arribo als mil euros; per a que desprès em vingui un Sr. policia i em posi una multa, i per acabar-ho d´arrodonir, se m´emporti el cotxe la grua.

Sap el que val treure el cotxe del dipòsit la Sra. Alcaldessa de Salt? 86€! Més 80€ de multa (40€ si la pagues dins dels 20 dies posteriors... molt considerats!), quan a Salt, la gran majoria no paga ni els medicaments i a sobre, reben diners d´ajudes diverses! I encara que a certes persones els pugui semblar xavalla, a una persona com jo que s´acaba d´emancipar, aquests 126€ son vitals! He aparcat el meu vehicle a les 9.26 al carrer Miguel de Cervantes de Salt. Tots els carrers estaven plens de cotxes, però desprès de donar moltes voltes he vist que quedava un lloc lliure. He agafat les coses i he anat a treballar. Quan he plegat, a les 13:30, el meu cotxe havia desaparegut... Resulta que avui m´havia d´aparcar a l´altre costat de vorera... I què havia de fer jo? Deixar el cotxe obstaculitzant el pas dels altres vehicles? Si la prohibició és a partir del dia 1, perquè els senyors municipals no passen a les 12 de la nit a moure els cotxes? Ho han de fer a les 10 de matí? Així poden recaptar més diners de la gent honrada i digna que va a treballar al seu poble, oi?