Cal admetre-ho: les vagues sempre surten molt cares, encara que, per damunt de tot, són conseqüència de l'exercici d'un dret inalienable dels treballadors. Els sindicats solen utilitzar aquesta facultat democràtica com via de pressió per aconseguir millores laborals que beneficien col·lectius professionals molt nombrosos. Conscients de l'onerós efecte d'aquestes mesures, els parlaments de tot el món lliure han desenvolupat lleis i reglaments que intenten ajustar les seqüeles d'una aturada. Cal programar i comunicar públicament la data, sol·licitar les autoritzacions corresponents i, quan es tracta de serveis que afecten de manera directa els ciutadans, ordenar uns serveis mínims que ajudin a pal·liar les molèsties i els inconvenients que ha de patir el veïnat. En lloc de seguir aquest curs legal i respectuós, el sindicat que arremolina els controladors aeris va optar divendres per una vaga salvatge, que pels detalls que van coneixent-se sembla cada vegada menys encoberta i que va tenir conseqüències molt pernicioses per a centenars de milers de persones. Massa viatgers van perdre el seu vol al llindar d'un llarg pont festiu que esperava impacient tot el sector turístic. El primer balanç efectuat per empresaris del sector turístic gironí quantifica en un 10% el nombre d'anul·lacions hoteleres a causa de la vaga dels controladors. Girona i Lloret de Mar han estat els municipis més afectats. Els empresaris també consideren que, més que la Costa Brava o les comarques gironines en particular, haurà quedat afectada el conjunt de la marca Espanya en els mercats exteriors. Qui costeja ara els danys? Cap govern ha de tolerar aquests excessos. I per descomptat, quan més estreny la crisi econòmica, tampoc pagar-los.
