El filòsof i assagista José Antonio Marina defineix en el seu darrer treball, Las culturas fracasadas, les diferències entre una societat intel·ligent i una societat estúpida i defensa com individus intel·ligents poden veure disminuïda aquesta intel·ligència quan les societats que els emparen no ho són. Així, en una entrevista recent, posava l'exemple d'una universitat on els alumnes i professors podien destil·lar capacitat però l'organització podia ser del tot incompetent, fent que aquesta intel·ligència individual es perdés quan es tractava de visualitzar-la col·lectivament.

D'aquesta teoria n'hem trobat un exemple pràctic aquests darrers dies, quan la nostra societat demostra un alt grau d'estupidesa deixant en mans d'un petit col·lectiu el poder i el control sobre el transport aeri, amb el resultat d'un país incomunicat i de més de 600.000 persones que han vist esvaïts els seus somnis, les seves necessitats, les seves il·lusions i la seva economia. Una societat que grinyola en mans de la suma de múltiples irresponsabilitats individuals.

A la mateixa conclusió s'arriba quan s'analitza el moment econòmic actual, en què es veu que la societat s'ha relaxat i ha perdut perspectiva deixant en mans del sistema financer el control absolut sobre l'economia. El mateix Marina afirma que "la cultura occidental ha inventat un model que inicialment sembla molt bo, un model democràtic en l'àmbit polític, un sistema científic i tècnic per millorar les nostres capacitats i un sistema de mercat per gestionar millor el món econòmic, però totes aquestes institucions són suïcides si no es mouen dins d'un marc ètic".

La qüestió està a saber en quin moment la intel·ligència ha deixat pas a l'estupidesa i si aquesta és individual o col·lectiva, però en qualsevol cas, potser que ens ho fem mirar.