Se'ls ha dit de tot, als controladors aeris excepte, potser, cul d'olla. Tant se val perquè és un col·lectiu que, per la seva qualificació i posició estratègica, gaudeix de millors condicions de treball que la majoria d'assalariats. Són una mena d'"aristocràcia obrera" i estan afiliats a un sindicat corporativista (USCA) que no va donar suport a la vaga general del 29 de setembre, ni a la de funcionaris del 8 de juny. És a dir, són insolidaris i es mouen només pels seus interessos.

Amb tot, el decret del govern del divendres dia 3 de desembre que els imposava canvis en el còmput de la jornada laboral era una agressió al dret a la negociació col·lectiva. La reacció infantil, abandonant el lloc de treball, convertia la vaga salvatge en una fugida cap endavant. En l'estira i arronsa amb la patronal AENA (a l'empara del Ministeri de Foment), la seva força consistia en paralitzar els aeroports; la seva debilitat eren els milers de viatgers cabrejats que veien frustrades les seves expectatives de volar.

Tot seguit es van encadenar una sèrie d'accions i reaccions en una espiral infernal atiada pel govern que va posar els controladors sota comandament de l'exèrcit, després va decretar l'estat d'alarma i, per postres, els va considerar personal militar.

Doncs bé, ja ens podem calçar si no poder viatjar en avió és una catàstrofe o una calamitat pública que permet instaurar l'estat d'alarma. A partir d'ara, si al govern li passa per la barretina, l'adopció de mesures excepcionals serà bufar i fer ampolles. En cas de nevades semblants a la del març passat que van deixar sense electricitat a mig milió de ciutadans, doncs es militaritza el personal de Fecsa Endesa. Si els transportistes fan vaga, com la de juny de 2008 que quasi provoca el desproveïment general, també se'ls militaritza. És que algú enyora aquell postfranquisme de principis de 1976 amb els treballadors de Renfe, Telefònica, Correus i el Metro de Madrid militaritzats? Uf!

No és estrany que la Confederació General del Treball (sindicat anarquista) condemnés l'aplicació de l'estat d'alarma amb motiu d'un conflicte laboral. I Solidaritat Catalana (el partit de Joan Laporta) també exigís posar fi immediatament a la situació d'excepcionalitat que representa "l'Estat d'Alerta" (sic). Mira per on! Els extrems es toquen. En canvi, UGT i CCOO, van donar suport a la declaració. Quin galimaties!

Comptat i debatut, s'ha obert una porta perquè el govern, enreveixinat per la victòria, aprofiti l'embolic per coartar el dret de vaga en qualsevol dels serveis essencials. Molt alarmant!