Les eleccions del 28N han portat l'alternança, sempre desitjable i convenient, en la tendència del govern. Ara el govern serà de "dreta" en contrast amb el govern d'"esquerres" que teníem fins ara. Cada vegada costa més de veure la diferència entre esquerra i dreta, això que en diuen la "sensibilitat social". La nostra alcaldessa diu que, de cara a les municipals, cal explicar bé la sensibilitat social del seu partit. No s'ha preguntat per què cal explicar-la tan bé? Potser perquè a ull nu no es percep?

Una exdiputada deia que al Parlament hi ha trobat persones de tota mena: les qui hi deixen la pell i les que tenen un os a l'esquena, les qui són transparents i aquelles de qui no et pots fiar, les honestes i les que tiren pel dret. Com a tot arreu. També diu que la lògica política porta a estratègies perverses que poden ser bones per a la ciutadania però s'utilitzen per posar en entredit el rival. O que et pots haver d'oposar a una cosa bona només perquè la proposa el contrari. Una altra política explicava com el partit frena i limita la seva activitat. Si en lloc de votar partits votéssim persones, el Parlament no seria més eficaç i eficient? No posaria més atenció en el que realment preocupa l'electorat?

Els qui governaran ara ja ho havien fet vint-i-tres anys seguits i m'agradaria que, a fi de retallar la distància que separa la classe política de la ciutadania, siguin eficaços i tinguin ben en compte aspectes essencials, com ara:

1/ la participació ciutadana a tots nivells. En votar elegim diputats que, després, escullen el president del Govern. Votar-los no és donar carta blanca als qui guanyen per fer el que vulguin. Cal establir vies de participació ciutadana a tots nivells a fi de poder intervenir i opinar en totes les qüestions importants, fins i tot en l'elaboració dels pressupostos, que sembla que és el que els polítics tenen com a més sagrat. L'Ajuntament, deia un regidor, té la bústia de suggeriments, una bona eina de participació. Potser sí, però no afavoreix gaire el diàleg: les respostes, si n'hi ha, solen ser contundents i no admeten rèplica. Si s'estableixen vies de participació real, començant pels ajuntaments i acabant pel govern, augmentarà la confiança i minvarà l'abstenció.

2/ la transparència. Han aflorat molts casos de corrupció en tota mena d'institucions, des de les més properes fins a les més allunyades de la ciutadania, que afecten pràcticament tot l'espectre polític segons el temps que han romàs en el poder i del volum financer gestionat. Sembla que la causa és el finançament dels partits: cal que els parits siguin transparents a tots nivells, sobretot en el financer. Fa uns anys que es publica l'índex de transparència dels principals ajuntaments de l'Estat, però no té en compte aspectes tan importants com ara la contractació. Si no hi ha molta més transparència en l'administració pública dels diners de la ciutadania la desconfiança envers el món polític creixerà cada vegada més i augmentarà l'abstenció.

3/ la sensibilitat social. Espero que el nou govern la demostri clarament i que tingui ben present que, malgrat la crisi, cal augmentar la despesa per garantir la protecció dels sectors més vulnerables de la societat i treballar eficaçment per aconseguir una justícia social fruit de les polítiques adreçades a l'eradicació de la pobresa i de l'exclusió social, la reducció de les diferències socioeconòmiqes, el dret a un habitatge digne, una educació bàsica i una assistència sanitària de més qualitat que abastin la totalitat de la població, ingressos mínims per a tothom qui viu a Catalunya, la integració dels immigrants,...

A la ciutadania ja no ens valen excuses com dir que no tenim competències. Cal que el Govern exigeixi de Madrid totes les que calguin a fi de governar amb plena llibertat i dur a terme les polítiques de justícia social que ens han de portar a la bona convivència i la seguretat.