Cartes

a l´Empordà

rafael fernàndez. figueres.

Dissabte 18 de desembre a tots els telenotícies de l´imperi feien un «monogràfic» sobre l´alta velocitat espanyola i ho culminaven amb les imatges d´inauguració de la línia Madrid-València, on no hi faltaren ni el ministre Blanco, ni en Zapate­ro, ni el Rei i la Reina, ni en Rajoy, ni en Camps, ni en Zaplana ni molts altres personatges de la faràn­dula castissa. Fou un missatge que em recordà els antics Nodos, aquells que engrandien les magnes obres que el Règim Franquista feia i que calia fer gravar a l´espanyolet mitjà perquè veiés de què era capaç el seu govern. El mateix vaig sentir quan vaig veure això. Per a glòria dels madrilenys, ara no hauran de fer cues per anar a València a l´estiu, o a Benidorm. Ara el supertren els hi portarà... Podríem dir que ara sí que València es convertirà, finalment, en l´extensió de Madrid. En canvi, ahir, sense fer fressa, 18 anys més tard del que seria normal, i només amb la presència de les autoritats locals, un tren d´alta velocitat francès, TGV, arribà a l´estació de Figueres-Vilafant i comunicà, per pri­mer cop, la nostra terra amb Fran­­ça. Aquest fet, que en un país normal seria d´un relleu extraordi­nari, va quedar eclipsat, quasi ningú a la resta d´Espanya se´n va fer ressò, i el que és pitjor, la nostra Generalitat ho va ig­norar completament... Això ens ha de dir molt de com pensen els que manen i com volen que ens sentim...

Per què no viure una renovació del Nadal?

àngela ferrer i mató. girona.

Fa anys les celebracions nadalenques eren molt entranyables i molt diferents de les actuals. Sí, ja sé que els temps han canviat i potser influïts pel consumisme els hem donat un to diferent que jo considero inadequat. La mainada actual espera del Tió (si no és que la família s´ha passat al Pare Noel!), jocs electrònics,joguines complicades...que la majoria de vegades acaben a les escombraries o oblidades en un racó junt a altres andròmines, dites modernes. Si se´ls expliqués bé l´esséncia i el significat del Tió català, segur serien tan o més feliços si els «cagués» unes quantes llaminadures, alguna joguina senzilla, però útil, algun llibre... i no es gastarien tants diners. Igual el dia de Reis, no sempre s´és més feliç amb la joguina més cara. Estem en plena crisi i molta gent ho passa malament, llavors els nens/es si se´ls ensenya que tota la parafermàlia i bombardeig que els mitjans de comunicació els dóna és pura especulació i que el Nadal és una altra cosa, ho entendrien. El veritable Nadal és celebrar la vinguda de Jesús (algú els ho explica bé?), i just Ell ens donà un missatge de pobresa, fer un bonic pessebre, amb la col·laboració de tota la família (els encanta que els grans participin i els ajudin, jo els deixaria la iniciativa a ells i serien més feliços que comprar-ho tot prefabricat), anar a la Missa del Gall (quin orgull sortir de nit amb pares, avis...), anar a veure l´home dels nassos, contemplar el naixement del l´albada el primer dia de l´any, ensenyar-los a fer-se el seu fanalet... De veritat que la companyia de la família i petits regals escollits segons les seves preferències i fora del maleït consumisme faria els nostres nens més feliços i s´estalviarien molts diners. Abans era així i ningú es traumatitzà, al contrari, es recorden amb nostàlgia aquells Nadals tan familiars en què els nanos, avis, pares, formaven una pinya de veritable amor.

Girona FC

pere grau. girona.

Sóc un abonat del Gol nord des de fa 2 anys i en primer lloc voldria felicitar-vos per tots els esforços per fer que la gent vagi al camp i els incentius per engrescar la gent de Girona amb l´equip, la gent està convençuda que si seguiu treballant així acabarem, potser no aquest any però sí els propers, fent alguna cosa gran i important per a l´equip i la ciutat. Però hi ha una co­sa aquest any que trobo que no és l´adequada per a l´equip i sobretot per a l´afició, que són els tambors i timbals que envaeixen els gols amb el seu soroll. Està molt bé que es vulgui fer soroll i animar, però no d´aquesta manera. M´explico, hi ha jugades concretes, o situacions de partit èn que no convé fer un «concert». Això passa en jugades clau o en altres moments en què no toca tocar els tambors perquè a la jugada no li escau. Tot això junt amb que no pots parlar i no pots animar a l´equip perquè els cops de tambor et priven i eviten que els jugadors sentin el seritable esperit d´ànims de l´afició, que no és res més que els crits, els càntics i el clamor de la gent. Com a solució, jo proposaria uns animadors o algun tipus de grup de gent jove que animi el públic amb càntics o samarretes dels colors del Girona per donar més ambient i color a l´equip. Però insisteixo ha de ser gent que animi perquè de veritat s´estimen el club i van allà a donar suport als jugadors, i no com els percussionistes, que sembla que vinguin a assajar i a passar la tarda al camp per cobrar uns calerons, volem gent que animi el club de veritat, que no només animi el club amb el cap sinó també de cor, i que involucri la resta del públic en els seus esforços d´animar el club. Gràcies per atendre aquest correu, i espero si menys no rebre alguna resposta sobre els temes que he posat sobre la taula.

Els arbres de Nadal naturals ajuden a combatre el canvi climàtic

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ. GIRONA.

La compra d´arbres naturals per Nadal és més recomanable que els arbres de plàstic, perquè ajuda a combatre el canvi climàtic en capturar més quantitat de CO2 durant la seva etapa de creixement als vivers. Per això, els arbres naturals són l´opció «preferent» en cas de poder triar. A més, aquests arbres passen en vivers sis o set anys i és en aquesta etapa quan «més ràpidament» creixen i fixen el CO2...

L´ús dels arbres naturals «no està renyit» amb l´ecologia, ja que no se´n talla «cap ni un». Els casos en què un particular decideix tallar un arbre pel seu compte són en zones molt concretes i poc significatives. Aquesta recomanació és totalment contrària al que en els últims anys ens han estat venent des de grups naturalistes i ecologistes. Personalment, a més de l´estètica, penso que és veritat. Els arbres naturals capten diòxid de carboni, els de plàstic el produeixen i alliberen durant la seva elaboració i durant la destrucció.