Sóc un ciutadà d'esquerres que vol un govern d'esquerres per al meu país. No sembla que aquesta afirmació sigui massa estranya en qualsevol lloc excepte si en comptes de país hi poses Catalunya. Fins i tot dos dels tres partits d'esquerres creuen que no poden governar plegats, cosa que fa impossible que mai, mai, tinguem un altre govern d'esquerres. Ara estem tots desorientats i moixos, però qui havia dit que ser d'esquerres és fàcil?
Doncs d'aquí a un temps es dirà que l'esquerra va governar durant el Sexenni revolucionari i la I República, la II República i el Front Popular i el darrer Septenni Progressista (2003-2010).
Cal passar segurament per una etapa de dol. Que els partits d'esquerres analitzin el que ha passat i que tanquin les ferides.
Ara bé, trobar relleus generacionals a persones que no han arribat als 60 anys o en alguns cassos que tenen quaranta i escaig, em sembla una temeritat. Més aviat penso que cal trobar sistemes on tothom, com més millor, pugui conviure en els projectes de l'esquerra catalana.
Penso que totes les persones de les esquerres polítiques, sindicals i associatives catalanes han d'intentar, en aquests moments més que mai, fer un pas endavant i plantejar-nos què podem fer, com podem contribuir entre tots plegats a reconstruir les bases per a un gran projecte d'esquerres. D'entrada crec que cal recuperar la política segrestada pels mercats, el que el trotskista Iñaki Gabilondo anomena com a "dictadura dels mercats". Com han anat les coses que el cap d'informatius de TVE de Calvo Sotelo d'inicis dels vuitanta avui ens sembli esquerranós!
I, un cop rescatada la democràcia, veure com tornar a crear il·lusió, emoció i entusiasme en la política, i això segurament només es pot fer amb molta sensibilitat davant la injustícia i la mentida.
I encara que sigui el darrer català a desitjar-ho, vull tornar a tenir un govern que faci polítiques progressistes on floreixin les mil flors de l'esquerra i el catalanisme.
