Cartes

Mercè Pascual F. Sils.

El dia 11 de desembre el meu cunyat té un accident aparatós amb moto, l´ambulància que arriba al lloc dels fets era de Vic i el porta a l´hospital General de Vic. Allà li fan les primeres cures i un TAC pel qual li diuen que té fracturada una vèrtebra i tot el sacre (per cert ens van atendre molt bé). Nosaltres pels inconvenients del desplaçament, ja que som de Santa Coloma de Farners, decidim demanar un trasllat al Trueta, també per ser el nostre hospital de referència.

Arribem al Trueta el mateix dissabte a les 3 de la matinada amb el meu cunyat immobilitzat a la llitera, ja que si hi havia un desplaçament de la fractura podia ser perillós. Ingressa i el dilluns el cirurgià que l´ha d´operar no ho pot fer si no té una ressonància. No li poden fer fins al dimecres a la tarda, ja que no hi ha hores, tot està col·lapsat. Mentrestant ell segueix completament immobilitzat al llit sense poder-se moure, amb dolor, bevent aigua amb una palla i menjant estirat.

Un cop feta la ressonància programen operar-lo el divendres al matí en el quiròfan d´urgències. El dia abans no li donen sopar i de bon matí les infermeres el preparen per anar a quiròfan. A les 9 del matí ve el cirurgià a l´habitació per dir que hi ha una urgència més important que la seva i que no el poden operar.

Després que estàs desitjant aquest moment i alhora estàs preocupat per si tot anirà bé, que et diguin això, et ve una desesperació, frustració, indignació, no sé trobar l´adjectiu adequat, el que sí sé és que la meva germana i ell després de passar una setmana allà dins, passant el temps sense que li fessin res, ja necessitaven tractament psicològic. Que tenen dos nens petits i la seva vida havia canviat en un moment! El cirurgià, crec jo, que després de la impotència d´aquell moment ja els comunica que si no passa el mateix l´operarà el dilluns al matí i finalment és així. Havien passat nous dies després de l´accident.

Jo em pregunto, només hi ha un quiròfan per a urgències al Trueta?

Llei antitabac,

un pas important

Josep M. Montalbán Ruiz. Secretari General de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO a les comarques de Girona.

A pocs dies de l´aplicació de la llei que prohibeix el consum del tabac en llocs públics i d´oci, des de la Federació de Comerç Hostaleria i Turisme de CCOO de les comarques de Girona (FECOHT), creiem oportú fer públic el nostre posicionament des d´una òptica social i sindical sobre aquest fet, ja que fins ara les opinions de manera majoritària han estat exposades per diferents estaments patronals dels sectors de l´hostaleria i de la distribució.

Des de CCOO valorem per sobre de tot el dret a la salut dels treballadors i les treballadores que desenvolupen la seva activitat en el sector de l´hostaleria, així com la dels ciutadans que sense ser fumadors comparteixen aquest espais d´oci i que de manera continuada estan exposats a un risc químic com es el fum ambiental del tabac. A l´Estat espanyol hi ha aproximadament uns 800.000 treballadors en el sector de l´hostaleria.

Un aspecte a destacar d´aquesta llei és que no estableix excepcions, per tant impedeix la competència a l´hora de fer ús dels locals d´oci. Els temors manifestats per part dels empresaris de l´hostaleria d´una baixada de l´activitat del sector són infundats, ja que són molts els ciutadans que no accedeixen a aquests espais precisament per la concentració de fum ambiental que es produeix en aquests llocs, i que a partir d´ara sí que hi podran entrar.

Finalment, amb l´aplicació d´aquesta llei es compleix amb una resolució del Parlament Europeu que aconsellava als seus estats membres desenvolupar lleis de protecció per fer front al fum ambiental. També es va resoldre fer modificacions legislatives per classificar el fum del tabac com a cancerigen i obligar els empresaris a garantir que el lloc de treball estigui lliure de fum.

Fer oposició

a Figueres

M. Àngels Vila Safont. figueres.

Fa un parell de mesos en un post al meu bloc agraïa que hi hagués conciutadans meus de Figueres capaços de fomentar el sentit crític i d´actuar conseqüentment. Deia que la crítica fonamentada i constructiva no és tan sols una pràctica absolutament lícita: és una pràctica necessària si es vol anar endavant i sortir de la grisor.

Em lamentava, però, que a l´hora de valorar el lideratge de la ciutat alguns partissin d´un punt de vista desenfocat quan es parla de responsabilitats, posant en el mateix sac els que regeixen actualment el rumb de la nostra ciutat i els que es troben fent la seva feina des de l´oposició. No es pot demanar el mateix als uns i als altres: ni la responsabilitat és la mateixa ni la manera d´exercir-la ha de ser igual. Són les regles del joc democràtic.És cert que a alguns els ha tocat de passar d´una banda a l´altra, però no crec just oblidar que en el seu moment no van optar per amagar el cap sota l´ala o per veure-les venir; és evident, això sí, que a vegades és inevitable patir servituds: és el preu que cal pagar quan s´opta per la governabilitat i per evitar posar constantment pals a les rodes. Cada cosa té el seu moment: les regles del joc canvien i s´ha de saber quin és el paper que es juga en cada moment.

Deixem que l´oposició faci oposició, que és el que toca. I sort n´hi ha! És d´agrair que algú sigui capaç de denunciar amb fonaments situacions com la que es va viure en el darrer ple extraordinari de l´Ajuntament de Figueres, on malgrat les irregularitats i despropòsits de tota mena –que ens aboquen al fons d´un pou– es va acabar ­aprovant un pressupost que no s´aguanta per enlloc. Fer oposició no vol dir oposar-se sistemàticament a tot, sinó actuar amb responsabilitat i coherència per defensar el benestar dels ciutadans. O no és això?