Tindrà l'any que ve un parell de dies d'interès cabalístic i poca cosa més: l'11 de febrer (1102-2011) i el 20 de novembre (2011-2011). Hi ha un parell de dates més de l'any que comença que són curioses: l'1 de gener (0101-2011) i encara més l'11 de novembre (1111-2011), en l'argot de carrer: onze de l'onze de l'onze. L'any que comença aquesta nit és un nombre primer que no admet gaires filigranes matemàtiques: suma 4 i les dues primeres xifres són parelles i les dues darreres, imparelles. I ja està. No és un gran número des del punt de vista de la sort, l'1. Al contrari, espigolant aquí i allà en hemeroteques, hi ha, per exemple, dades inquietants sobre l'1 de l'1: l'1 de gener de 1887, A. Nobel va obtenir dinamita de manera industrial, amb tot el sidral posterior que això va comportar; l'1 de gener de 1900, a la colònia belga del Congo, els natius van massacrar un fort i van devorar els supervivents; l'1 de gener de 1930, a Paisley (Escòcia), 80 nens van morir en l'incendi d'un cinema; l'1 de gener de 1978, hi va haver 213 morts en explotar un Boeing 747 a Bombai; l'1 de gener de 1999, 500 civils foren massacrats a la República Democràtica del Congo... És pitjor l'11.

De fet, l'11 és un número que ben poques coses positives ha significat per a la nostra història; més aviat ha estat un número funest: l'11 de juny de 1184 abans de Crist, Troia va ser destruïda; l'11 d'agost de 897 va morir Guifré el Pilós; l'11 de maig de 1258 es va signar el Tractat de Corbeil que barrava el pas als catalans cap a la Provença; l'11 de setembre de 1714, va caure Barcelona i les llibertats de Catalunya; l'11 de juliol de 1943, matança de polonesos (entre 30.000 i 80.000) a Volínia en mans de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès; l'11 de setembre de 1973, Pinochet i la seva quadrilla van implantar el terror a Xile; l'11 de juliol de 1978, l'accident d'un camió-cisterna als Alfacs va cremar 215 persones; l'11 de desembre de 1981, massacre d'El Mozote a El Salvador (800 pagesos morts); l'11 de desembre de 1987, ETA va atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa matant 11 persones (5 nens) i ferint-ne, 40; l'11 de juliol de 1995, matança d'Srebrenika (8.000 bosnis assassinats); l'11 de setembre de 2001 els atemptats a Nova York i Washington van deixar 2.973 morts i 6.000 ferits; l'11 de març de 2004, 911 dies després dels atacs a Nova York (9/11), els atemptats als trens de Madrid van deixar 191 morts i 1.858 ferits; l'11 de març de 2009, la follia criminal de Tim K. a Winnenden (Alemanya) va causar la mort a 16 persones.... És evident que si l'1 o l'11 són els elements dominants de l'any que estrenem, no anirem pas bé. Patirem.

Sortosament, s'acompliran enguany també diverses efemèrides que farà més bo de recordar. Farà 400 anys de l'estrena de La Tempesta de W. Shakespeare, considerada la seva darrera obra dramàtica, l'1 de l'11 de 1611. En la memòria de molts gironins hi deu haver encara el memorable muntatge de La Cubana al Teatre Municipal (15 i 16 de l'11 de 1986). El 7 de maig farà 300 anys del naixement de David Hume, filòsof empirista escocès, i algú ho celebrarà, segur. Els musicòlegs es dedicaran a Franz Liszt, nascut el 22 d'octubre de 1811. Els literats a Jovellanos, mort el 27 de novembre de 1811. Els crítics d'art al pintor Isidre Nonell, mort l'11 de febrer de 1911. S'acompliran 200 anys de la novel·la Sentit i sensibilitat (1811) de l'escriptora anglesa Jane Austen, amb una versió cinematogràfica excel·lent de 1995, sota la direcció d'Ang Lee, amb Emma Thompson i Kate Winslet, i un ample elenc de grans intèrprets anglesos. En farà 100 del naixement de Mario Moreno "Cantinflas" (12 d'agost de 1911), l'inoblidable còmic mexicà. També en farà 100 del naixement de Tennessee Williams (26 de març de 1911), dramaturg, novel·lista i poeta nord-americà. Algunes de les seves obres no necessiten més presentació: Un tramvia anomenat desigLa gata damunt la taulada de zinc calenta (traduccions de Jordi Arbonés), per exemple. Cal afegir a la llista de naixements memorables i centenaris, el cantant i actor mexicà Jorge Negrete (30 novembre 1911), que fou qui va revolucionar la ranxera fent que fos coneguda arreu del planeta. Moriria prematurament als 42 anys, fent encara més gran el seu mite.

El dia 25 d'abril fara 100 anys del suïcidi d'Emilio Salgari, novel·lista i periodista italià, autor de relats d'aventures que han marcat els anys de lectura de molts joves: Sandokan, el tigre de Malàisia; El corsari negre; La muntanya d'or; El lleó de Damasc, etc. El seu suïcidi, precedit pel del seu pare i seguit al cap d'uns anys pel de dos dels seus fills, consistí a clavar-se un ganivet al ventre a l'estil seppuku (haraquiri). Va deixar una nota ben eloqüent: "Als meus editors: a vosaltres que us heu enriquit amb la meva pell, mantenint-me a mi i a la meva família en una contínua semimisèria o encara pitjor, només us demano que en compensació pels guanys que us he proporcionat, us ocupeu de les despeses dels meus funerals. Us saludo trencant la ploma. Emilio salgari".

Serà de bon recordar el premi nobel de química de 1911, que va recaure en Marie Curie, Maria Sklodowska de soltera, catedràtica de la Sorbona de París, pels seus descobriments radioactius en el radi i el poloni. La contribució de M. Curie a la fisica nuclear i a la química ha estat enorme. Tal vegada, enguany, es valorarà també la seva contribució en el camí de la dignificació i igualació de la dona respecte de l'home. Enguany, justament, que se commemorarà el centenari de la primera celebració del Dia Internacional de la Dona a Copenhaguen, el 19 de març de 1911. De ben segur que hi haurà qui recordarà el cinquantenari de l'encíclica Mater et magistra del papa Joan XXIII (15 de maig de 1961). I segur que tots plegats gaudirem recordant que fa 50 anys del primer vol orbital d'un ésser humà al voltant de la Terra: el soviètic Iuri Gagarin, a la Vostok 1, el 12 d'abril de 1961. I encara gaudirem més recordant la fabulosa aventura per arribar al Pol sud, que va culminar Amundsen el dia 14 de desembre de 1911. I encara hi ha més possibles celebracions: el 24 de juliol de 1911 es van trobar les ruïnes del Machu Picchu; l'any 1911 es va publicar una obra cabdal de Pío Baroja, El árbol de la ciencia; i una altra de Juan Ramón Jiménez, La soledad sonora, pertanyent a l'etapa sensitiva del poeta de Moguer.

També s'acompliran 800 anys de la consagració definitiva de la catedral de Sant Jaume de Compostel·la, el 3 d'abril de 1211, per l'arquebisbe Pedro Muñiz davant del rei Alfons IX. En farà 700, el dia 13 de marc de 1311, de la gran batalla del riu Cefis a Grècia, en que la Companyia Catalana dels Almogàvers va derrotar el rei de Grècia i va aconseguir que durant un segle la senyera catalana onegés dalt de tot de l'Acròpoli. En farà 80 de la proclamació de la República (el 14 d'abril de 1931). En l'àmbit més nostrat, caldrà recordar Teodor Llorente, el poeta més important de la renaixença valenciana, mort el 2 de juliol de 1911; i naturalment, un altre any, Joan Maragall, que va morir el dia 20 de desembre de 1911 a Barcelona. Justament, el 20-12 de 2011 anunciarà el canvi d'any.