Espanya no sap

cap a on va

Lluís Girbau i Massana. GIRONA.

Espanya és una desgràcia desgraciada que no se sap cap a on va o vet a saber què. Algú s´ha plantejat suprimir una cambra obsoleta com és el Senat? Complauríem a tothom ja que no s´hi parlaria res: ni castellà, ni euskera, ni gallec, ni català: res de res. S´estalviarien, no només els 250.000€ de la traducció simultània criticats per Rajoy, sinó també els costos de «sus señorías» de més de 55.000.000 d´euros! A Catalunya funcionem amb una sola Cambra; cadascú parla amb el que li surt de la gola, i no passa res. Els polítics del reino de España –que manen o aspiren a manar– estan instal·lats dins la caverna de Plató, des d´on no veuen la realitat: el poble que ho està passant malament, molt malament... Massa mentalitats tancades: cavernícoles...

Senyors caver­ní­co­les: s´han plantejat suprimir l´anacrònica figura de les diputacions? Des de la caverna diran que no es pot: Ho diu la Constitució! Doncs que canviïn el nom de les autonomies, i que s´anome­nin Diputacions autonòmiques o Diputonomies i s´ha acabat... s´estalviaria un mínim de 13.000.000.000 d´euros. O si els de la caverna són tan constitucionalistes, que pressupostin les diputacions amb un euro!

Molt em sospito que Zapatero –especialista en bronques de taverna–, ara decideixi treure temes com el tabac, el català o els col·legis de l´opus, per tal que la gent es despisti d´allò principal, que és la ineptitud del seu govern per governar. Rajoy intenta treure rèdit electoral de l´espanyolisme anticatalà. Una colla de mamons!

Carta oberta

al Dr. Aznar

enric carcereny Beltran. AUTOR DEL lLIBRE ANOMENAT «LA IRA DEL BAOBAB».

LLORET de mar.

En primer lloc, li escric en català, ja que tots sabem que vostè el domina, encara que sigui en la intimitat.

Fa poc, vaig tenir la mala sort de sentir-lo per mitjà de la televisió. Crec que té tota la raó. És necessari aprimar l´estat de les autonomies.

Per començar li proposo que rebaixin els sous exagerats de tots els principals càrrecs polítics. I per continuar, acceptar, perquè és l´única solució, la independència dels pobles sotmesos.

El primer que va fer el correcte va ser Portugal. El segon serà Catalunya i els Països Catalans. El tercer serà Euskadi, un cop abandonada la violència. El quart pot ser Galícia, si així ho volen els seus habitants.

Alguna vegada ens han dit que als catalans ens pararan pel civil o pel criminal. Pel criminal ja ho han fet, però avui és un sistema que no val. Pel civil, també ho volen intentar, però tampoc servirà de res.

Imagini´s per un moment, la quantitat de problemes i diners que s´estalviaran.

Aquest plantejament tant val per al seu partit, com per al PSOE. Tan poc valen els uns com els altres.

Quilòmetre zero

M. ConcepciÓ Costa i torrÓ. GIRONA.

El dia 15-1-2o11, a la secció Comarques, el col·laborador Sr. Josep López de Lerma diu: «El quilòme­tre zero, de l´Espanya radial, es troba a la plaça de Cibeles de Madrid». Aquest comentari pot ser motiu de confusió. I és que el quilòmetre zero es troba a la Puerta del Sol, marcat en el paviment davant de l´edifici de l´actual seu de la Comu­ni­tat Autonòmica de Madrid, on el rellotge de la seva façana cada nit de Cap d´Any convoca els madrilenys a menjar raïms per rebre l´Any Nou. La Puerta del Sol està lluny de la plaça de Cibeles, la deessa grecoromana de la natura, que en el seu monument està asseguda damunt d´un carro tirat per dos lleons. El quilòmetre zero de la Puerta del Sol és el punt on es mesuren totes les distàncies del país. A la Puerta del Sol es troba un monument amb un dels símbols de Madrid, El Oso y el Madroño.

Cafè per a

tothom, no?

Xavier Villarreal Piedra. girona.

Fa uns quants dies que sentim propostes de reformes laborals, canvis de barems per calcular les pensions i ampliacions de l´edat de jubilació. Doncs ara que s´hi posen, unilareralment per cert, espero que tinguin en compte els següents punts entre d´altres: –Quina ha de ser la vida laboral mínima com a president autonòmic ò estatal, per poder rebre la pensió màxima vitalícia? –En cas que algun d´aquests expresidents rebi una retribució (generosa en molts casos) per ocupar un càrrec a l´empresa privada, ha de seguir cobrant la pensió per part de l´Administració pública? No s´hauria d´exigir el compliment d´un mínim de punts del programa electoral, i d´altres objectius, per poder accedir a aquestes pensions? Potser sóc agosarat, però crec que aquests punts també s´han d´incloure a la reforma laboral com a treballadors que són, no? I després culpen les autonomies, i el «cafè per a tothom», del dèficit estatal. Quins nassos! Es pensen que no veiem que aquest «cafè per a tothom» és, en realitat, «cafè per a tots els polítics»? Doncs crec que la classe política pateix un excés de cafeïna, ja que una de les principals causes del dèficit és la mala gestió dels recursos tributaris públics. I espero que n´aprenguin ràpid, perquè el nus de la soga econòmica em colla una mica massa.