A França es parla molts aquests dies de l'èxit fenomenal que ha tingut un llibret de Stéphane Hessel que es titula Indignez-vous!. En els darrers mesos se n'han venut 600.000 exemplars i es diu que potser arribarà al milió de vendes. El text (32 pàgines, 3 euros) és un manifest contra la corrupció, la pobresa i les desigualtats, contra el poder absolut del diner, contra la indiferència i el cinisme dominants. Crida a la resistència enfront dels intents de retallar les conquestes socials en benefici dels més rics: "L'actual dictadura internacional dels mercats financers amenaça la pau i la democràcia. Cridem les joves generacions a fer viure i transmetre els ideals de la Resistència. Els diem: preneu el relleu, indigneu-vos!".

Com ha escrit Bernard Leon a Le Monde, "el text de Hessel no té res d'extraordinari i a vegades flirteja amb els bons sentiments, però prové d'un home extraordinari, amb una història, una personalitat, una sensibilitat i una humanitat que s'oposen exactament a la personalitat, la història i la manera de ser de qui domina l'actualitat política francesa: Nicolas Sarkozy".

Qui és Hessel? Per començar, té 93 anys. És un diplomàtic jubilat, resistent contra els nazis, detingut, deportat al camp de concentració de Buchenwald i evadit. Fou secretari de la comissió que redactà la Declaració universals dels drets humans de les Nacions Unides, el 1948.

La majoria de l'opinió publicada (que a França tampoc coincideix massa, pel que es veu, amb l'opinió púbica), ha criticat el llibret i l'autor. Volen convèncer els lectors que el llibret és irrellevant i que el seu èxit és una moda casual i efímera. El text, diuen, es llegeix en un quart d'hora (com si el dret als missatges breus fos reservat als portaveus del "pensament únic" i l'esquerra tingués la obligació, per ser creïble, de redactar llargs papers saberuts). És, afegeixen, "un llibre que, almenys en la seva part econòmica, és d'una infinita feblesa". De fet, Hessel no hi parla d'economia; es limita a recordar alguns principis del programa de la Resistència, els "ideals sempre actuals de democràcia econòmica, social i cultural", que la dreta francesa denuncia repetidament des de fa anys. "El model social francès", ha escrit un dels seus representants, "és el pur producte del Consell Nacional de la Resistència... i ja ha arribat el moment de reformar-lo, cosa que el govern (Sarkozy) està fent. La llista de reformes? És ben senzilla: agafeu tot el que es va posar dempeus entre 1944 i 1952, sense excepció. Aquesta és la llista. Es tracta de desfer metòdicament el programa del CNR!".

En el seu opuscle, Hessel diu exactament el contrari: "Tot el sòcol de les conquestes socials de la Resistència és avui posat en qüestió. El poder del diner, tan combatut per la Resistència, no havia estat mai tan gran, tan insolent i egoista, amb els seus servidors directes fins i tot a les més altes esferes de l'Estat".

Un cronista de la dreta ha comparat Hessel a un "Pare Noel" que aquestes festes ha deixat als francesos un regal que "sembla un avet que s'abandonarà aviat a la cantonada, amb les seves boles i quirlandes". Poser sí; ja ho veurem. Els problemes econòmics i socials són avui d'una gran complexitat i les respostes de la indignació, el rebuig i la resistència, per si soles, no són suficients per a fer-hi front.

Hessel, a cavall entre els socialistes i els verds, no s'està de de dir-ho. "Què pot salvar-nos de la crisi?", li demanava fa pocs dies un jove en un xat d'internet, i Hessel responia: "Sols nosaltres mateixos, prenent-nos seriosament el nostre paper de ciutadans i donant la nostra energia a la necessària renovació de la direcció política del nostre país". "Amb Martine Aubry?", li demanava un altre. Resposta: "si ella o una altra personalitat del partit socialista arribés a la presidència, estic convençut que es podrien fer progressos importants no sols a França sinó a Europa". En una època de manipulació dominant de la dreta mediàtica, d'individualisme, indiferència i resignació difusos, el missatge indignat d'un vell resistent, i la immensa acollida que ha tingut a França, són potser símptomes que el vent canvia i que alguna cosa s'està covant, tal vegada arreu d'Europa.