Ja es detectava en els últims mesos una tendència a l'alça del nombre de persones que demanen ajuda al metge o al farmacèutic per deixar de fumar, tendència que s'ha disparat des que el passat 2 de gener va entrar en vigor la llei que prohibeix fumar en tots els locals públics, inclosos bars, restaurants i discoteques. L'efecte s'ha notat de manera especial a les farmàcies gironines, que han esgotat les existències de l'anomenat "cigarret electrònic", un producte que genera dubtes entre els metges perquè no hi ha evidència científica sobre la bondat dels seus efectes i que es pot comercialitzar a casa nostra gràcies a un buit legal. Al marge d'aquest giny concret, els farmacèutics gironins també han observat un creixement, si bé més moderat, de la venda d'altres productes per ajudar el fumador a abandonar el vici: pegats i xiclets de nicotina, medicaments contra l'ansietat que es venen amb recepta...
Precisament un element innovador dels últims anys, accentuat a partir de l'aprovació de lleis més restrictives contra el consum de tabac, és que cada cop hi ha més persones que demanen ajuda al metge per deixar de fumar. Els professionals catalans de la sanitat han reaccionat a aquesta demanda i han buscat maneres d'ajudar els seus pacients: així, en l'actualitat funcionen en 15 de les 26 àrees bàsiques de salut de la regió sanitària de Girona consultes específiques de deshabituació tabàquica, que acostumen a organitzar tallers i teràpies similars per deixar de fumar. En paral·lel, la sanitat catalana ha finançat entre 2006 i 2009 uns 8.500 tractaments farmacològics per abandonar el tabac, i també impulsa campanyes preventives... El tabaquisme és un greu problema de salut pública i és evident que s'han adoptat mesures per combatre'l, però els mateixos professionals són conscients que encara hi ha camp per córrer i que l'administració podria fer més. Sembla, a vegades, com si en aquesta matèria anés per darrere de l'actuació del legislador i de les necessitats dels pacients. I no hauria de ser així.
