El kiwi és nom de marca neozelandès que denomina a casa nostra l'actidínia, fruit comestible d'una planta enfiladissa anomenada actidinia sinensis, originària de la Xina Sud-oriental. El kiwi, però, és primigèniament un animal de Nova Zelanda, un animal sagrat. N'hi ha prou de mirar-ne un per adonar-se'n: un ocellot de 70 centímetres, grassonet, nocturn i de color bru, amb el bec llarg, prim i corbat endavant, al final del qual hi ha les fosses nasals; a la base del bec hi té uns pèls tàctils. El ínclits maoris van batejar com a kiwi diversos productes d'importació. Entre ells, l'actinídia. De kiwis de Nova Zelanda, només n'hi ha una època de l'any. Després arriben els italians, els francesos i fins i tots els espanyols. De manera que, en estricte sentit, durant tres quartes parts de l'any el gironí menja actidínies i només la resta, actidínies kiwi de Nova Zelanda.

La història d'aquest terme és una excusa per posar de manifest l'oportunitat de fixar-se en el nom de les coses comestibles i bebibles per tal de saber-ne part de la història, si no, tota. El tema és ampli, amplíssim. Per això, en aquest article es reprodueixen únicament, per anar fent boca, alguns noms de lloc o de persona que són presents en plats i begudes propers. D'entrada cal aclarir un parell de conceptes. No s'ha de confondre "denominació d'origen" d'un producte (mongetes de Santa Pau, cebes de Figueres, tortada de Banyoles, etc.) i "deonomàstica" (lèxic derivat dels noms propis), és dir, noms propis que han passat a comuns. D'això darrer, de deonomàstica, va justament aquest article.

El món del vins és absolutament generós quant a mots deonomàstics toponímics. Hi ha noms de vi que refereixen directament comarques i regions mundials: burdeus (França), vi blanc o negre; carinyena (Saragossa), vi negre de color fosc i paladar fort; amontillat (Montilla, Còrdova), vi generòs de Jerez semblant als de Montilla, de color d'ambre; rioja (La Rioja), vi aromàtic de graduació alta; garnatxa (Vernazza, a Ligúria, Itàlia), vi obtingut del raïm vermell i dolç garnatxa; xerès (Jérez de la Frontera), vins blancs generosos, molt apreciats, de les províncies de Cadis i Sevilla; màlaga (Màlaga), vi licorós de color fosc i sabor dolç amb 5 anys d'envelliment...

El dels formatges és també un univers de llocs coneguts. El camembert és un formatge tou fermentat, elaborat des del segle XVIII i originàriament al poble de Camembert, a la Normandia. És de llet de vaca i el seu gust li ve de la floridura del fong penicilium candidum. El rocafort és un formatge mig dur originari de Rocafort a la regió de l'Avairon, al Llenguadoc, fet amb llet d'ovella i madurat en caves humides amb fongs penicilium glaucum que li donen el color i el sabor característics. El gruyère és un formatge originari de la comarca de la Gruyère, a Suïssa. És de llet de vaca i té forats petits (l'emmental -de la regió d'Emmental a Suïssa- té els forats grossos). El manxego es produeix especialment a la Manxa. És un formatge cru elaborat amb llet d'ovella feta prendre amb quall animal. Es fa madurar un mes...

Tal vegada, però, sigui la galàxia dels licors i begudes espirituoses la més universal de totes. Començant pels més propers "xampany" (vi escumós criat en cava, amb denominació d'origen exclusiva dels vins de la regió francesa de la Xampanya; a Catalunya "cava" des de 1986) o "conyac" (brandi -alcohol obtingut de vi destil·lat- elaborat amb vi procedent de la regió francesa de la Charente, al voltant de la ciutat de Cognac), es pot acabar donant la volta al món. El curaçao és un licor obtingut de la taronja agra i amargant de l'illa de Curaçao, a les Antilles Holandeses. El daiquiri (rom blanc, xarop de sucre de canya, llimona i gel picat) és un còctel que pren el nom del barri de Daiquiri a El Caney, ciutat cubana de la província d'Oriente, on es va originar la beguda. La cassalla és un aiguardent anisat d'alta graduació i sec que es fabrica a Cazalla de la Sierra (Sevilla). Aquest terme s'aplica també a qualsevol licor d'alta graduació i baixa qualitat. El calvados és una espècie de brandi elaborat mitjançant la destil·lació de sidra de poma. El seu nom ve del departament francès de Calvados a Normandia que és d'on prové. El grog és rom amb aigua, originàriament destinat al consum dels mariners a bord d'un vaixell. Deu el seu nom al sobrenom que els mariners van donar a l'almirall angles sir Edward Vernon, Old Grog, pel vestit que duia: una capa de grogram (gec de seda i llada). A meitat del XVIII es va fer molt impopular per ordenar que el rom dels mariners fos barrejat amb aigua. El martini és un licor elaborat a base de vi i herbes. Duu el nom dels amos de l'empresa Martini & Sola -Alessandro Martini, Teofilo Sola i Luigi Ross- que fou on es va preparar per primera vegada l'any 1863. El tequila és una beguda alcohòlica semblant a la ginebra que s'obté per destil·lació d'una varietat d'atzavara mexicana. Rep el nom del municipi de Tequila a l'estat de Jalisco, Mèxic, d'on és originària. El bourbon és un whisky elaborat al comtat de Bourbon, a Kentucky, als EUA. És de color més fosc i de gust més fort que l'escocès i està elaborat amb un alt contingut de gra de blat de moro. No cal dir que el comtat de Bourbon va rebre el nom de la dinastia dels Borbons francesos. El Bloody Mary és un combinat amb suc de tomata i vodka que porta aquest nom en memòria de la reina d'Anglaterra, Mary Tudor (1516-1558), filla d'Enric VIII i Catalina d'Aragó. Era una fervent catòlica. Tant que quan va accedir al tro (1553), en l'empresa de restaurar el catolicisme al país, va perseguir, matar i cremar vius molts anglicans. Es va guanyar a pols el sobrenom de "Mary la sagnolenta" (Bloody Mary)...