L'últim èxit editorial a França -únic país que encara es permet fenòmens literaris- es titula Indigneu-vos. Està signat per un destacat membre de la Resistència, que va fugir a més del camp de concentració de Buchenwald. Tres dades numèriques abonen la perplexitat davant l'esdeveniment protagonitzat per Stéphane Hessel. L'autor té 93 anys, i el seu llibre porta venuts 600.000 exemplars malgrat que ocupa només catorze pàgines de text. Per tant, Indignez-vous! té la longitud ideal per repetir la seva condició de supervendes a Espanya. És el primer assaig que tots els crítics han llegit abans de comentar-lo.
El concís contingut d'Indignez-vous! el situa com un manifest en pro de la "insurrecció pacífica" davant el desordre mundial, en les seves vessants econòmica i política. Hessel desitja plantar la llavor entre els joves. "Ens dirigim a les noves generacions, preneu el relleu, indigneu-vos". L'estil directe comanda l'assaig, perquè un circumloqui se sortiria dels marges del libel. Posats a localitzar les claus de l'èxit, no pot menysprear-se l'apel·lació de l'autor nonagenari a la seva mortalitat, "la fi no és lluny". El còctel de l'edat amb la indignació juvenil -"us desitjo que tingueu motius d'indignació"- ha cursat amb efectes irresistibles.
No s'ha de confondre l'energia juvenil amb la puerilitat. Hessel llança andanades polèmiques, en proclamar per exemple que "no es pot excusar als terroristes que posen bombes, se'ls pot comprendre". Si a França es produís un atemptat contra un polític a l'estil Arizona, es culparia a l'autor supervendes que s'expressa sense embuts. L'antic resistent pren com instructor i inductor Sartre, que mai s'hauria imaginat en un text a la vora de l'autoajuda. L'exigència d'indignació -contra el predomini de les propostes tranquil·litzadores- serviria per alertar els polítics, perquè "la indiferència és la pitjor de les actituds". La frase dista de la genialitat, però ha subjugat a centenars de milers de lectors intel·ligents per francesos.
Una vegada estipulat l'objectiu del seu pamflet, Hessel sembla reparar que els joves no tenen la motivació suficient per plantejar-se els objectius de la indignació, concepte que hauran descobert en l'assaig. Per això l'autor es presta a traçar les dianes, començant per la inevitable desigualtat econòmica. Entre els tòpics infal·libles no falten els drets humans i l'ecologia. L'opció de l'autor per Palestina decanta ideològicament la seva afinitat, i s'arrodoneix amb la pinzellada autòctona del tracte dispensat als gitanos, sens dubte una oportuna incorporació d'última hora.
La biografia de Hessel s'interposa en els seus motius d'indignació. El ciutadà francès d'origen alemany va intervenir activament en la redacció de la Declaració de Drets Humans. A Indignez-vous! es recorda la seva característica d'"universals", quan els anglosaxons propugnaven la subtil diferència de titular-los únicament com "internacionals". Una dotzena de pàgines deixen espai per a excursions lingüístiques, per això l'autor distreu al lector amb l'acudit que "no fa falta ex-asperar, sinó es-perar". Un toc de Derrida, bombó al qual mai es resistirà un francès.
Indignez-vous! predica per tant la indignació esperançada, on el matís optimista complicarà el seu ús sota les faldilles dels Pirineus. Hessel subratlla la contradicció que els israelians parlin de "terrorisme no violent", però no traspassa la frontera de la ironia perquè podria distreure la seva marcial arenga. Els indignats en potència trobaran la seva inspiració en el motllo de la Resistència francesa al nazisme. La insurgència gal·la durant la Segona Guerra Mundial s'enfronta al mateix problema demogràfic que l'antifranquisme, perquè el nombre de militants en els dos moviments desborda la població global de l'època.
El missatge resistent se sintetitza que la "nostra còlera contra la injustícia segueix intacta". No falta el pronunciament "contra els mitjans de comunicació de masses", condemnats per proposar horitzons viciats als joves. Enfront del dilema d'indignar-se sense perdre la dignitat, el pamflet alerta també "contra els mitjans de comunicació de masses", a la foguera per proposar horitzons viciats als joves. Desmentint als cardiòlegs, la indignació permet arribar als 93 anys en perfecte estat d'agitació. El missatge final de Hessel als escèptics sense motius de ràbia és un evangèlic "busqueu i trobareu!". L'assaig no estalvia en signes d'exclamació, útils en un assaig breu perquè ocupen menys espai que els interrogants.
