La celebració aquesta setmana de la sisena Trobada de Novel·la Negra de Barcelona és una ocasió adient per retre homenatge a Robert B. Parker, hereu dels grans autors americans d'aquest gènere policíac. A la seva mort, el gener del 2010, havia escrit quaranta títols de la sèrie del detectiu Spenser, un heroi romàntic allunyat dels estereotips de brutalitat i cinisme tan freqüents en la novel·la negra dels anys trenta i quaranta.
L'escriptor va manllevar del poeta anglès del segle XVI Edmund Spenser el cognom del protagonista sense nom perquè li va agradar la grafia del mot. Curiós, no?
A Cerimònia, una de les seves millors novel·les, escrita l'any 1982, narra les peripècies d'April Kyle, una noia de setze anys que s'escapoleix de casa per prostituir-se. El personatge també apareix en dues obres més: a Taming a Seahorse (1986) presta els seus serveis en un bordell de Nova York i a Cent dolars baby (2006), és ja una madame d'un prostíbul de luxe.
A la recerca de l'adolescent per tot Boston i rodalies, l'investigador privat descobrirà el sòrdid món de la prostitució i la pornografia infantil. Al llarg d'un periple esgarrifós s'enfrontarà a proxenetes, mafiosos i corruptors de menors.
Per mitjà de diàlegs enginyosos, Spenser i la seva amant Susan reiteraran les dues posicions bàsiques sobre la prostitució: reglamentació de l'actuació de les treballadores del sexe o prohibició estricta perquè és una forma d'explotació humana.
Ara bé, cap dels dos és capaç d'esbrinar les raons d'una noia disposada a exercir voluntàriament la professió més vella del món. Es pregunten quins són els motius d'April Kyle per no voler tornar al seu poble ni a casa del seus pares. Per què està tan decidida a vendre el seu cos? Deurà ser per sentir-se alguna cosa, encara que sigui un mer objecte sexual? Una deshumanització que actuaria com un sedant per a algú que s'odia a si mateix?
Finalment Spenser arriba a una conclusió brutal: si algú vol ser una meuca, doncs té el dret a ser-ho, igual que té el dret a deixar de ser-ho. El detectiu no vol jutjar, sinó ajudar. Proposa una sortida que la noia no pugui rebutjar: posar-la en mans d'una meretriu experimentada perquè l'ensenyi a comportar-se com una prostituta d'alt nivell. Ho defensa en contra de l'opinió d'una horroritzada Susan que s'entesta a enviar-la a un centre especialitzat en tractar a qui vol deixar la prostitució.
La Susan no se'n sortirà perquè l'April Kyle és tossuda i li agrada ser una bagassa.
Què hi farem...! Potser Spenser coneixia el refrany segons el qual la cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar.
