Dissabte es duran a terme les primeres visites guiades al fabulós castell de Montsoriu. Aquesta es prefigura com una activitat del tot recomanable. Jo m'atreveixo a augurar-li un èxit contundent i persistent. Malgrat que amb l'arribada del tripartit es va llançar la consigna «més idees i menys pedres», o alguna cosa així, el sector públic cometria un greu error si oblidés aquests clàssics del cànon cultural, històric, arqueològic i patrimonial. Enturonat a més de 600 metres d'alçada, espoliat i abandonat durant segles, l'antic castell de Montsoriu encara conserva amb noblesa les restes d'un passat esplendorós que poc a poc, amb constància i obstinació, va reconstruint la gent del territori, amb la base d'operacions situada al Museu La Gabella d'Arbúcies. Per què hem d'embadalir-nos davant la civilització de les piràmides egípcies, davant l'esplendor de la Roma imperial, davant el refinament de la cort francesa de Lluís XIX i, en canvi, ignorar la prodigiosa enginyeria militar del gòtic català? Montsoriu reneix i contribueix a la presa de consciència d'un país que encara té problemes per difondre una interpretació pròpia del seu passat històric.