Cointreau és el nom d'un licor originari d'Angers a França. El nom comercial es deu al cognom d'una vella família de la regió. És una marca registrada que refereix un tipus de licor en què la taronja amarga macerada n'és un dels principals components. La història d'aquest terme és una excusa per continuar fent propaganda de l'oportunitat de fixar-se en el nom de les coses comestibles i bebibles per tal de saber-ne part de la història, si no, tota. Tal com es deia en la primera part, el tema és ampli, amplíssim. Per això, en aquest segon article es reprodueixen únicament alguns noms de lloc o de persona que són presents en plats i begudes més o menys coneguts.

Algunes fruites tenen clares referències de lloc i de nom. La pruna clàudia fou batejada així, al segle XVI, en honor de la reina Clàudia, muller de Francesc I de França. La mandarina clementina té una doble referència etimològica. La mandarina és originària del sud-est asiàtic. Fou introduïda a Europa cap a l'any 1805. Se li va donar aquest nom pel títol de mandarí que a la Xina tenia el governador d'una ciutat. La mandarina clementina evoca el pare Clément Rodier al jardí del seu orfanat d'Argèlia, que va ser qui va realitar-ne el primer empelt entre un mandariner i un taronger amarg. La macedònia de trossos de fruita és una designació metafòrica per al·lusió a l'imperi macedoni d'Alexandre Magne, format per territoris totalment diferents i sense cap connexió...

L'aparador dels dolços és ple d'història. La magdalena, deliciós pastisset esponjós, podria venir de Maria Magdalena, i de l'expressió "plorar com una magdalena", en referència a les gotes que cauen quan se suca a la llet. Potser més probablement dugui el nom de Madeleine Paulmier, famosa cuinera del XIX, de la ciutat francesa de Commeray. La deliciosa sara, amb làmines d'ametlles i mantega, deu el nom a l'actriu francesa Sarah Bernhardt (1844-1923), a qui els pastissers barcelonins van voler homenatjar l'any 1883 en ocasió de l'estada que va fer a la ciutat comtal....

L'hamburguesa al·ludeix a la ciutat alemanya d'Hamburg, però no n'explica ben bé la història. És un aliment de carn de vedella picada, feta a la graella o fregida amb oli que se serveix entre dues porcions d'un brioix de pa, acompanyat d'enciam, tomata, ceba, formatge, etc, i assaonada amb mostassa i ketchup. Però no prové d'Hamburg, sinó dels EUA, amb el nom d'Hamburger Steak, o bistec a l'estil d'Hamburg. Durant la Primera Guerra Mundial, li van voler canviar el nom: Salisbury Steak (un famós dietètic anglès) per castigar els alemanys, però evidentment no se'n van sortir. L'escalopa milanesa (carn arrebossada i fregida) no menteix sobre el seu origen milanès i italià. I és ben curiós i únic que a Milà es pugui dinar amb total denominació d'origen: arròs a la milanesa i escalopa milanesa. El filet chateaubriand (llom de vedella a la brasa poc fet del mig i gruixut) fou una creació de M. De Montmireil, cuiner del cèlebre escriptor francès René de Chateaubriand (1768-1848).

L'avellana ens duu a la ciutat d'Abella a la Campània italiana, d'on, per cert, diuen que són també originàries les campanes. El cafè irlandès, a Irlanda. La sardina, a Sardenya. La maonesa, a Maó. Darrera de la salsa beixamel, hi ha Louis de Béchameil, marquès de Nointel, cambrer de Lluís XIV. Darrera del praliné, el marfiscal de Plessis-Praslin, el cuiner del qual fou l'inventor d'aquest dolç...

Només cal fer una ullada a les cartes dels restaurants per adonar-se de quina manera el món sencer es fa present a taula cada dia. Aquests són alguns plats amb clara deonomàstica toponímica: amanida alemanya, amanida de llegums a l'andalusa, amanida niçoise, cabdells de Tudela, ensalada russa (que no ensaladilla), pernil de Jabugo, Baiona, pernil de York (pernil dolç), ajoblanco de Málaga, olla aranesa, sopa d'api a la noruega, sopa de la Cerdanya, sopa juliana, sopes mallorquines, Vichysoise, arròs a la cubana, arròs blanc a l'americana, paella valenciana, canelons a la Rossini (gratinats), espaguetis a la bolonyesa, espaguetis a la napolitana, lassanya a la bolonyesa, macarrons a la italiana, pizza a la napolitana, raviolis a la italiana, albergínies a l'egípcia, carxofes a la romana, cigrons a la madrilenya, cols de Brussel·les, espàrrecs gratinats a la pamesana, espinacs a la catalana (amb panses i pinyons), fabada asturiana, faves a la catalana, tomàquets a la provençal, ous a la flamenca, ous a l'escocesa, ous a la turca, torrada holandesa, truita a la francesa, bistec tàrtar, escalopa vienesa, porc a la pequinesa, salsitxes de Frankfurt, tripa a la gallega (amb cigrons), angules a la bilbaïna, bacallà a la biscaïna, calamars a la romana, llagosta a l'americana, lluç a la basca, pop a la gallega, truita de riu a la navarresa, platillo d'ànec a l'empordanesa, pinya americana, lioneses de nata...

L'univers de les paraules és sempre un pou de saviesa.