La frenada radical d'inversions a la sanitat pública catalana no és només un error, sinó una temeritat. Cada any de crisi que passem sense invertir voldrà dir anar empobrint i deteriorant un model que tant els governs del tripartit, com els anteriors de CiU, van tenir clar que no només era un sistema de salut pública modèlic, sinó la punta de llança d'un sector econòmic -el de la salut- que depèn en bona part de la investigació, de la fortalesa i de la modernitat del sistema sanitari públic. Més quan tots els seus gestors saben perfectament que el gran problema del nostre sistema no és si es construeixen una, dues o tres consultes noves o dos o tres hospitals, sinó que és la despesa corrent: les nòmines dels metges, la despesa farmacèutica... obrir cada dia la llum.

On estan aquells discursos de retenir talent en el camp de la medicina per convertir aquest país en un referent? En els últims anys la Generalitat havia atret investigadors importants en el camp de la investigació oncològica i en altres disciplines que, per molt que rebessin crítiques dels segments més mediocres del sector, serveixen per reforçar aquesta posició. Una posició que, a partir de les primeres intencions mostrades pel nou conseller de Salut, podem dir que estan amenaçades.

El cas del nou hospital Josep Trueta, que havia de ser la punta de llança d'un parc de la salut, amb les facultats de medicina, infermeria, l'ICO..., és preocupant. Boi Ruiz ha dit que mentre no passi la crisi no es construirà. A aquestes altures de la pel·lícula tothom és conscient que la situació econòmica és delicada. Però és tan delicada com per dimitir com a país? Per enterrar tots els projectes?

No crec que estigui tan malament com perquè els gestors polítics s'hagin de convertir en aquells vells gerents que es dedicaven a perseguir armats aquells que es gastaven una pela. Si el pressupost de Salut és de 10.000 milions d'euros, destinar una part a inversions per millorar l'assistència i fer créixer econòmicament el país no sembla desgabellat.

El nou govern s'ha limitat fins al moment a retallar i a desfer allò que no li agradava el tripartit. Per a quan calculen començar a governar, a gestionar i desenvolupar el país?

En les últimes setmanes només hem sentit: no al Trueta, no a la comissaria de Salt, no ha determinades carreteres projectades... Potser la gent de CiU al territori haurà de començar a plantar cara. I si pot ser, abans de les eleccions municipals.