Una de les promeses electorals més clares de CiU, l'eliminació dels trams de velocitat restringida a 80 per hora en els accessos a Barcelona, es presentava com una actuació que, molt fàcilment i amb molt poca inversió, havia de permetre al nou president, Artur Mas, escenificar el seu afany de complir compromisos, connectar amb la població i resoldre ràpidament els problemes. A l'hora de la veritat, una operació que semblava simple i d'èxit assegurat ha estat un petit fracàs davant de l'opinió pública. La mesura es va fer esperar una mica, no ha estat tan completa com es podia deduir de les taxatives informacions de la campanya i, al capdavall, s'ha ajornat en el darrer moment per raons que desmenteixen els arguments anteriors. Una magnífica oportunitat de quedar bé s'ha malaguanyat. Ha estat així per diverses raons. Per raons purament electorals, CiU va vilipendiar una mesura -la limitació- que tenia molt sentit, encara que fos aplicada de forma massa maximalista. Es va assegurar massa alegrement que no evita accidents i també que no redueix la contaminació. Si s'hagués tingut més sentit de la prudència i la mesura, no s'hauria semblat tebi quan es va mantenir una part de la restricció, i no s'hauria caigut en una contradicció tan flagrant ara que l'eliminació s'ajorna per les raons que es negaven rotundament. A banda, CiU ha exhibit una sorprenent manca d'ofici en fer cop de timó de forma fulminant, per raons que l'opinió pública pot considerar poc sòlides i sense una ofensiva informativa paral·lela. Només ha faltat que un error en un dels panells mantingués el cent on havia de dir vuitanta tot i que se suposava que ja era cent. Massa desmentiments, massa embolics, massa improvisacions. CiU pot al.legar que era més fàcil no fer res, i que ha actuat pensant en el millor per als ciutadans assumint-ne l'enrenou. És cert. Però ha estat imprudent i ha recordat el tripartit.
