Els millors registres de l'aeroport de Girona van ser l'any 2008, quant a nombre de passatgers (5.510.970), i 2009 quant al lloc que va ocupar en la classificació dels aeroports espanyols (vuitè). Repetir aquests registres s'ha convertit en una quimera a curt termini. L'any passat, Girona ja va tancar l'exercici amb una pèrdua del 8% del nombre de passatgers i un descens a l'onzè lloc dels aeroports de tot l'Estat. Els efectes de la fuga de vols cap a Barcelona encara eren reduïts ja que no van començar fins als últims mesos de l'any. Amb l'inici de 2011 el malson ja ha arribat amb totes les seves conseqüències. L'aeroport de Girona ha perdut un 32% del nombre de passatgers i ja és el catorzè aeroport de tot l'Estat. Òbviament, no és cap sorpresa. És la confirmació del que ja es preveia després que l'aeroport de Barcelona, en una clara contradicció amb els anunciats propòsits de convertir-se en un hub internacional, obrís les portes a la companyia Ryanair; una companyia que no vola a cap aeroport principal de les ciutats europees llevat d'Espanya (Madrid i Barcelona) gràcies al model centralitzat d'Aena, que impedeix a l'aeroport de Girona poder competir en costos amb els més importants. El mateix succeeix amb Reus, que també va haver de cedir vols a Barcelona. Reus va perdre un 23% dels passatgers el mes de gener. És cert que Ryanair, segons l'acord al qual va arribar a finals de l'any passat amb les institucions gironines i catalanes, garanteix la seva continuïtat a Girona fins almenys l'any 2016, però amb menys vols i menys connexions de les que havia tingut els últims anys. L'explosió de l'aeroport de Girona, amb el que això comportava d'activitat econòmica, independentment, com és sabut, que molts usuaris tenien com a destí Barcelona, s'ha frenat de cop, i en aquest cas no per culpa de la crisi, sinó per dependències centralistes.
