Cartes

els esclops?

anna maria johé sabrià. caldes de malavella.

La clau de tots els canvis que està patint la nostra societat no són més que conseqüències dels nostres canvis individuals, de la nostra nova percepció del món, de les nostres noves aspiracions, de disposar sempre d'alguna cosa més per desitjar, de voler sempre més. Però, és possible que al primer món estiguem tan envoltats de possibilitats, tant materials com socials, que mai arribem a l'autèntica satisfacció? Hem traspassat el límit que la naturalesa ens havia marcat? Els humans som capaços de suportar autèntics horrors, però existeix un punt en què simplement ens esgotem, un punt límit.

Aquest punt que existeix per tantes coses, no és possible que també existís... pels desitjos? Per la saturació de desitjos? I si la creació de tantes coses desitjables i al mateix temps supèrflues estigués fent-nos infeliços? I si hem sigut capaços de traspassar el punt límit i, de sobte, no sabem com retrocedir, com tornar a sentir el valor de tot el que ens envolta amb total intensitat. Hem perdut la capacitat de ser feliços en els camins que ens duen cap als nostres desitjos? Només som feliços un instant, i aquell instant s'esfuma tan ràpidament que de cop i volta ens tornem a trobar en un altre camí, un dels altres infinits camins plens de pedres punxegudes, però aquesta vegada hem canviat aquells esclops fets a mida, tan còmodes, per unes cares, brillants i inútils sabates de taló... I estem allà, en un d'aquells camins, depenent d'aquells talons d'agulla, que quan es trenquen ens duen directes cap a la més profunda de les depressions. Hem de trobar la manera de recuperar aquells esclops, però per fer-ho primer ens hem d'adonar que els hem perdut, i aleshores recordar en quin camí els vam perdre. Només aleshores cada dia serà un gran dia. I cada instant, felicitat.

Enhorabona a

l'organització del Cros de Vidreres

maria cubas. c.a. talaiot. maó

Som el Club Atletisme Talaiot de Maó, Menorca, que el passat dissabte dia 5 de febrer vam viatjar a la vostra comarca per participar al 22è Cros de Vidreres, comarca de la Selva.

Vos hem de donar l'enhorabona per l'organització, el recorregut del circuit i sobretot per l'ajuda rebuda i el tracte.

Mos ho vàrem passar molt bé i a més el temps va acompanyar, cosa que encara va fer més positiva l'experiència. Des de Menorca, moltes gràcies!!

Mà d'obra qualificada cap al nord germànic

josep m. loste i romero. portbou.

El proppassat 25 de gener d'enguany, l'edició internacional del prestigiós setmanari alemany Der Spiegel publicava un interessant article titulat: "Berlín vol atreure els aturats europeus". Aquest article periodístic venia a dir que a la societat alemanya li fa falta un gran nombre de persones amb qualificació professional i universitària i que és preferible que aquest mà d'obra preparada sigui de procedència europea. Doncs bé, en relació amb la temàtica d'aquest escrit de Der Spiegel, fa unes setmanes vaig intercanviar unes paraules amb un jove amic meu portbouenc (enginyer de telecomunicacions) que actualment es troba a Alemanya estudiant i treballant (després d'haver fet l'Erasmus a Baviera). Aquest jove em deia que, darrerament, observava que a Alemanya es veu i s'escolta molta gent del sud d'Europa (sobretot de l'Estat espanyol i Portugal). Tornant a l'interessant article de Der Spiegel caldria esmentar que, ara i aquí, es pot produir un fenomen força particular i interessant (sociològicament parlant). Per un banda, malgrat que la crisi ha aturat l'arribada d'immigrants d'Àfrica i Llatinoamèrica, ens podem trobar que a casa nostra siguem un indret de recepció d'immigració del Tercer Món; però, alhora, d'emigració d'una mà d'obra qualificada cap al nord germànic. Aquest fenomen seria força negatiu per a Catalunya, ja que significaria una fuita de cervells cap a altres terres teutòniques.

A la senyora Merkel

joaquim pugnau vidal. girona.

Cal treure'ns el barret davant d'Alemanya, ja que està donant una lliçó al món.

Ara la senyora Merkel s'ha trobat amb Zapatero per calmar els ànims pessimistes a l'efecte que la llebre de l'economia no s'esvaloti. Però "Spain is different". La Merkel sembla que encara no té el nas prou fi en aquest món peculiar espanyol.

En Felipe González en el seu moment, amb l'invent de les peonades o el que sigui, ha creat un país de ganduls. Després, l'altre invent del "café para todos", quan la majoria de les autonomies són deficitàries, ja sabeu quines. Després, els 647 milions d'euros més altres quantitats per apaivagar el dèficit a Andalusia, especialment els últims anys. Allò que en diuen "el fondo de reptiles o dinero opaco" que sembla que ha anat a parar a les butxaques dels afins al PSOE. Diner públic descontrolat per pagar: "Furtivos, espías, soplones, castas de intocables, pícaros, caciques, mentirosos, lameculos, ilegales, oportunistas, incompetentes, avariciosos y otras hierbas".

La senyora Merkel, amb tots els respectes, intenta pressionar i calmar la llebre, però el que no sap és que Espanya li sortirà gat.

Temps al temps i tant de bo que m'equivoqui, senyora Merkel, però em penso que en Zapatero us ha enganyat.

Si el que està equivocat sóc jo, no em costa res demanar disculpes públicament, però flairo massa coses que no m'agraden i tinc el nas molt fi.