Felicitació

a Xavier Crespo

mariano Sánchez. Tossa de mar.

Voldria felicitar al Sr. Xavi Crespo per la seva decisió de renunciar al càrrec de secretari de Seguretat després del seu nomenament fa uns tres mesos.

El Sr. Xavi Crespo és mereixedor no d´aquest càrrec, sinó d´altres més importants. Conec el Sr. Crespo i li desitjo el millor i penso que el millor ha estat aquesta decisió encertada, segur que amb la família i l´alcaldia de Lloret gaudirà com fins ara. Segur que moltes persones pensen el mateix que jo.

Resposta de Jordi Vera

Jordi Vera. President de la Federació CDC-Nord. Regidor de l´Ajuntament de Perpinyà.

Com a responsable de Convergència Democràtica de Catalunya vull aportar algunes rectificacions a les afirmacions del senyor Alfons Quintà al Diari de Girona del diumenge 20 de febrer.

Contràriament al que escrivia l´articulista, la Generalitat de Catalunya va ser present a l´enterrament de l´amic Jordi Barre en la persona del director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, que és membre de la Direcció nord-catalana de CDC, el senyor Joan Gaubí; era acompanyat del personal de la dita Casa. Assistí també a les cerimònies el senyor Baulida representant el conseller de Cultura, l´Honorable senyor Ferran Mascarell.

Trobant-me en desplaçament fora de Catalunya del Nord, vaig delegar la representació oficial de CDC a les exèquies al nostre vicepresident de Federació, el senyor Donald Smith i al president de la secció CDC de la Costa Vermella, el senyor Pere Mateu, que hi anaren acompanyats d´altres militants i d´un dels meus fills i del meu nét.

El senyor Quintà fa esment d´una suposada enemistat entre el senyor Barre i jo. Escriure això és no conèixer la relació d´amistat que lligava Jordi Barre amb la meva família política; en efecte, el meu sogre, el polític nacionalista català Gilbert Grau (Elna, 1922 -1994) va compartir amb el Jordi Barre diversos episodis de vida: tots dos visqueren la cruel deportació a Alemanya pel Servei del Treball Obligatori (STO), on s´enfortí la conscièn­cia de la seva catalanitat; l´un la va manifestar amb la cançó i l´altre amb l´acció política.

Tornats al país, van col·laborar tot primer a l´obra teatral de l´Esteve Albert Pyrene, creada a Elna el 1959: en Jordi Barre en va compondre l´excel·lent i avui desconeguda música i en Gilbert Grau va esdevenir el director del Grup Artístic i Cultural Pyrene d´Elna; amb Pyrene la tropa rossellonesa va interpretar, sempre sota la direcció del dramaturg E. Albert, episodis del Vita Christi de Sor Isabel de Villena i el Pessebre Vivent del Rosselló. Jordi Barre als anys setanta es va incorporar amb tots els seus músics a l´espectacle nadalenc del Grup Pyrene, llavors animat per Roger Campredon.

Un dels vivers de la identitat catalana del país era en efecte a «Ca´ls Grau» d´Elna, conjunt de cases i locals on vivien i treballaven els germans Grau i els fills de tres generacions. Els Graus d´Elna eren una vella família d´emprenedors pionera al país: van introduir el ciment armat a França, van construir tines de vi i caves coo­pe­ratives a tot el sud de França; fabricants de rajoles amb tallers a Perpinyà, Elna i Figueres, foren també transportistes de vi. Sylvain Grau fou el mecenes del club de rugbi local, la Joventut Esportiva Il·liberenca (JSI ) i Roger Grau, arqueòleg, el descobridor de la Il·liberis ibera.

Jo mateix residia en una d´aquestes cases Grau. La meva relació amb el senyor Jordi Barre malgrat la diferència d´edat, 35 anys, era molt cordial. La meva esposa i les seves germanes havien col·laborat de jovenetes al Pessebre de l´Albert interpretant el paper d´àngels, de pastores o de Verge Maria. Recordo que un dels meus fills, nascut a finals d´octubre, va fer també de nen Jesús el 1975.

Descansa en pau, Jordi, i que al paradís dels catalans retrobis els teus amics d´Elna.

Ferum de querosè

CARLES MARTOS GARCÍA. lloret de mar.

Ja fa dies, massa, que fa pudor de combustible «cremat» d´avions. Ara els del PSC volen donar a entendre que s´ha de salvar un pacte que ells ja van fer amb la famosa aerolínia irlandesa. Ja quan ells «governaven» la Generalitat, els aviadors celtes ja havien començat el desmantellament de Vilobí i van volar cap al Prat. Surten veus que els agents gironins beneficiats dels vols barats haurien de pagar part de les subvencions. Bé, doncs, què els sembla si contribueixen a això els de BCN per haver atret aquests ambiciosos ocells me­tàl·­lics i els seus suposats beneficis? A a­questa companyia no li interessen les persones, les tracta poc més que com a animals i si no volen tenir una base al sud d´Europa, el problema també el tindran ells. Conseller: no cedeixi al xantatge sistemàtic d´aquesta empresa ni a les advertències dels seus amics interessats que no van ser ni capaços d´aconseguir acabar la Nacional-II!