Era de nit al meu món analògic quan vaig adoptar l'aparença d'home digital i em vaig introduir a la Xarxa. La meva família i les mosques dormien. Els peixos, amb els ulls oberts, estaven suspesos entre dues aigües dins de la seva bola de vidre. La cisterna gemegava, com si es dessagnés amb la gota que deixava escapar cada quatre segons, a vegades cada cinc. La nevera, asmàtica, perdia l'alè en l'arrencada mentre el rellotge del microones parpallejava amb dos zeros, llançant espurnes verdes al passadís, com sol·licitant que una mà caritativa el posés en hora. Del carrer, a través de les finestres i filtrada per les seves cortinetes blanques, arribava una lluminositat lletosa (de llet desnatada, s'entén). Encara que la casa estava freda, les ombres cremaven.
La meva versió digital és tan rudimentària que els natius de la Xarxa em detecten de seguida. Mi-te'l, diuen assenyalant-me als xats i als fòrums i a les consultes mèdiques virtuals. Ha tornat l'analògic, riuen, caricaturitzant el meu aspecte. A qui vol enganyar amb aquesta disfressa digital del paleolític. Jo canvio contínuament de vorera, o de carrer, o de pàgina web. Però n'hi ha prou que obri la boca o que escrigui quatre paraules per denunciar la meva condició. Ahir vaig estar en un lloc de gent que veu marcians i coses així, i ni aquí em van deixar en pau. De totes maneres, m'hi vaig quedar. Una noia de Conca, i a propòsit de la meva presència, tan fora de lloc, assegurava haver-se creuat al passadís de la seva casa analògica amb la versió virtual del seu pare en samarreta de tirants, cosa que a tothom li va semblar una contradicció impossible. Jo els vaig dir que utilitzava samarreta de tirants, cosa que els va fer gràcia i em van donar una mica de corda.
Llavors algú va explicar que estava tenint una visió segons la qual un gos analògic estava sent atropellat en aquest instant per un automòbil analògic en un carrer analògic de Madrid. No havia acabat ?d'explicar-ho quan vaig escoltar el soroll d'una frenada. Vaig deixar l'ordinador, vaig mirar per la finestra i vaig veure el gos mort i al cotxe fugint enmig del carrer desert. Vaig tancar el portàtil i vaig tornar al llit amb el meu pesat cos fet a base d'àtoms. En el moment de tancar els ulls, el motor de la nevera va cessar en la seva activitat asmàtica.
