Cada dia que passa es confirma una mica més que es perdran els vols de Ryanair des de Girona. La vicepresidenta del Govern de Catalunya diu que no volen parlar-ne fins almenys d'aquí a un mes i mig. De debò, fa riure per no plorar. Altres redacten articles conjunts demanant el traspàs dels aeroports, criticant AENA i no sé quantes coses més. Ara no toca això, senyors. Ara toca no tornar a posar les comarques gironines a la cua de Catalunya i donar resposta al preacord que ja hi havia i que l'actual Govern no vol respectar.
L'aeroport de Girona per a Ryanair és una anècdota. Malauradament són els ciutadans de les nostres contrades els que els necessitem. I no pas perquè siguin simpàtics i ens estimin, sinó perquè és la millor oferta que avui les comarques gironines poden tenir. Ja vam suportar l'experiència de Spanair i fou un autèntic desastre a tots nivells. Tornar-hi a pensar posar la pell de gallina. Certament sense tenir en compte els preus, que són figues d'un altre paner.
Tot plegat molt decebedor. I la societat civil emprenyada, mentre les institucions callen. Als presidents de la Cambra i de la FOEG -coincidint amb el canvi de govern- el gat se'ls ha menjat la llengua. Quina llàstima! Han emmudit de cop en una setmana en la qual alguns polítics han començat a dir alguna cosa, llevat certament els de govern que enreden la troca amb AENA, amb les competències i amb la cançó enfadosa que la culpa sempre és de Madrid.
Les declaracions de Joan Ortega a Girona són difícils d'interpretar. Però ens haurien de dir què pensen fer amb les milionàries inversions que s'han consolidat els darrers anys a l'aeroport Girona-Costa Brava, amb els taxistes de Vilobí, amb els treballadors i amb el sector turístic.
Tothom s'omple la boca de la necessitat de portar gent a Platja d'Aro, Lloret de Mar o Roses, per exemple. Doncs, Ryanair se'n fa un tip i els set milions i mig que rep són més que compensats. Això sí, el conseller del ram continua missing i la directora de turisme encara no ha acabat d'aterrar.
I al munt de gironins que viatjaven per Europa a uns preus molt i molt barats se'ls ha acabat l'oferta. El senyor Mas vol que viatgem des de Barcelona i pagant uns preus desorbitadíssims com succeïa fins a l'arribada de la companyia de baix cost irlandesa. Possiblement el centralisme barceloní sigui molt difícil de trencar, però si el nostre aeroport va estar trenta anys tancat fou a causa de les pressions del Prat per tal de no perdre competències, tot intentant que no li sortís cap ombra.
Si la infraestructura ha aconseguit aixecar el vol -mai millor dit- ha estat per l'aposta de Ryanair i per les gestions de les institucions gironines. Tant de bo que hi hagués més oferta i que altres operadors es decidissin per Girona, però això avui per avui és gairebé impossible. És evident que cal aixecar falses promeses i expectatives davant de la retallada de Ryanair, però cal ser seriosos i el Govern ha de donar resposta a les necessitats del nord del territori de Catalunya. Fins ara callen o diuen bajanades com la senyora Ortega, però seria bo que el president Mas, que ja ha començat a fer excursions pastorals com feia Jordi Pujol, digués què n'opina o què pensa fer.
