Tots a Perpinyà

M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

França no ha signat la Carta de les Llengües Minoritàries Europees i té un article a la Constitució que diu que la llengua oficial de la República és el francès. Cada cop que hi pot haver una avançada del català es topa, a la Catalunya del Nord, amb aquest article. L´Ajuntament de Perpinyà, però, planta cara i defensa la nostra llengua de totes les maneres possibles: va fer posar en bilingüe els noms dels carrers i ara també es poden fer en català els casaments civils. També ha publicat un manual per a tots els ajuntaments on s´explica que el català es pot utilitzar en tots els textos oficials, que no és prohibit.

Tots són petits grans de sorra per fer que el català continuï vigent a la Catalunya del Nord. Voldria felicitar i agrair a aquest Ajuntament la gran tasca que fa a favor del català.

El dissabte 5 de març a les tres de la tarda es torna a fer el dictat de català a Perpinyà. Un acte reivindicatiu que es fa cada any i que aplega centenars de persones, algun any s´arriba al miler, per mostrar la vigència, malgrat els atacs, de la llengua catalana a l´Estat francès. És una jornada ludicoreivindicativa en què el que importa no és el nombre de faltes que es cometen, sinó la capacitat de concentració de l´acte.

La idea va néixer l´any 2000 perquè coincidia amb el 300 aniversari de l´edicte de Lluís XIV de prohibició del català als actes oficials. Per mostrar que 300 anys després encara hi ha gent capaç d´escriure en català, es va organitzar el dictat com una cosa puntual i després s´ha anat repetint cada any. Animo tothom a anar-hi per continuar demostrant que el català segueix viu i per donar suport a un ajuntament valent que té una prioritat: La recuperació de la identitat catalana.

Llibres de proximitat

Isabel Güell i Oriol Darnés. MAÇANET DE LA SELVA.

Sumant esforços a la voluntat col·lectiva de superar la crisi econò­mica hem decidit promoure des de les comarques gironines un nou segell editorial, Gregal, que si bé tindrà caràcter general vol parar atenció d´una manera específica als llibres de proximitat, és a dir, ­obres de ficció o de no ficció que tinguin com a referent immediat una família, una localitat, una ciutat, un barri o un indret concret del nostre país. Convidem totes les persones interessades a publicar algun text inèdit o en curs de redacció de qualsevol gènere però especialment si coincideix amb el criteri detallat que es posin en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic forum@gregal.cat. Entre tots sortirem del sot.

Traficar amb

influència

màrius viella. la bisbal d´emporda.

El fil del 3% que va sortir de la boca de l´expresident Pasqual Maragall a la cara de l´actual president Artur Mas, al Parlament , i que ningú ha desmentit i tothom ha volgut tapar, ara torna a treure el cap per on menys s´esperava, pero que tothom sospitava. Crec que és molt important estirar amb rigorositat aquest fil, perquè l´esmicolament que s´ha fet i el que està programat en tota la província de Girona i en especial al Baix Empordà, és per estirar el fil procurant que no es trenqui, fins arribar a l´últim de la fila, que podria tenir interès en la construcció d´obres innecessàries que paguem entre tots, i que nomes beneficien uns pocs privilegiats que remenen les cireres, i que només han lluitat per no perdre el poder i la cadira. S´ha esmicolat una província pel sector de la costa, de la manera més inhumana possible, quan la prioritat és i havia de ser el transport públic ferroviari, l´urbà i inter­urbà col·lectiu, accions que haurien permès els desplaçaments dels ciutadans deixant el vehicle propi ben aparcat i sense consum, a més de manifestar respecte per la natura i el medi ambient.

Treure més profit

del turisme

àngela ferrer i mató. girona.

Ara que tot sembla anar-nos en contra sobretot a Girona (una de les causes principals perquè vinguin menys turistes és la marxa de ­Ryannair), caldria aguditzar l´enginy. Jo he fet molts viatges preparats en els quals s´ofereixen rutes turístiques molt ben organitzades, hotels que et fan gaudir d´espectacles nocturns, rutes per visitar monuments, museus... Tot tipus de llocs i/o paisatges de gran interès cultural, sempre amb guies experts, restaurants a l´altura i confortables mitjans de transport. I em pregunto: No tenim a la nostra província un patrimoni gaire ric capaç d´engres­car persones interessades a conèixer-lo i veure de prop tantes meravelles? Pensem en possibles rutes com: La zona de l´Alt Empordà (Dalí, Cap de Creus, museus, Peralada...), Ruta del suro i Josep Pla, far de Sant Sebastià, platges i costa fora de sèrie...), Zona de la Garrotxa amb volcans, fageda... i moltíssimes més que no cito per no allargar-me. Això sí, caldria coordinar agències, hotels, restaurants, ­guies... tot el que calgués perquè ens pogués visitar un turisme de qualitat i oferir un servei ben acurat. Si a altres llocs ho fan, per què aquí ens entossudim a oferir només sol i platja? Aquestes rutes es podrien visitar tot l´any i allargaríem l´època turística tan limitada actualment i fins i tot a l´hivern amb Núria, Setcases i tants altres indrets fabulosos com tenim podríem augmentar considerablement el nostre fons monetari tan malmès ara mateix. És una idea que fa temps em balla pel cap i no sé per què els que cuiden del turisme no ho tiren endavant o no se´ls ha ocorregut.

Ministres i ministra de Defensa

lluís girbau massana. girona.

Dimiteix el ministre de Defensa alemany després de plagiar la seva tesi doctoral. La ministra de Defen­sa espanyola va enganyar als mitjans de comunicació anunciant que era doctora en el seu currículum, quan no ho era. Inclús ho va arribar a posar directament ella per escrit a Wikipedia. Plagi o engany: què es pitjor? Tant li fa. A Alemanya dimiteixen per dignitat, aquí es queden, amb tota la barra, com fa la ministra Chacón.

Més hipocresia

bancària

MARC VILÀ SALVÀ. LA BISBAL D´EMPORDÀ.

Una vegada rere l´altra les entitats bancàries tornen a demostrar que l´adjectiu d´hipòcrites és el que més bé els defineix, i la seva falsedat arriba sovint a ratllar la perversió i la malícia. És sabut, i malauradament en molts casos en primera persona, que els seus mètodes poc ètics i moralment indignes per obtenir beneficis han portat a la perdició els seus clients, sense discriminació d´edat, de gènere, classe social o raça. Primer es van dedicar a vendre crèdits, hipoteques i productes similars sense control o almenys fingint normalitat, tot i que sabien que la situació creada era ­insostenible. La cosa no va aguantar gaire i va caure com un castell de cartes. Després, una caixa de reconegut prestigi català, aprofitant-se de la situació de desempara creada, va llançar una campanya d´ajuda, avançant nòmines, ajustant la quota de la hipoteca…, autoproclamant-se auxiliadora pe­rò fent servir les tècniques d´estratègia igualment indignes i gens ètiques.

I ara, per si fos poc, les entitats bancàries fent servir els sistemes de camuflatge dels camaleons es vesteixen d´immobiliària amiga i amable i ens tornen a posar a l´abast el parany de la cobdícia, tot esperant que algú caigui a les seves urpes. El seu argument és que ara és un bon moment per comprar o llogar. La majoria es dediquen a oferir oportunitats mitjançant una àmplia selecció que tenen d´immobles que han resultat impagats, ocasionant una pèrdua de la casa i causant també una condemna financera a les famílies desnonades consistent a acabar de fer front del deute econòmic amb el banc, incrementat amb els interessos i les despeses judicials i comportant un enfonsament de la vida diària de molts. Ara es dediquen a vendre immobles de famílies desgraciades i finançament a nous conillets d´índies de les seves jugades. Estem en plena crisi econòmica, i mentre hi hagi aquesta manca d´ètica bancària-empresarial, durarà tota la vida