Tots a Perpinyà
M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.
França no ha signat la Carta de les Llengües Minoritàries Europees i té un article a la Constitució que diu que la llengua oficial de la República és el francès. Cada cop que hi pot haver una avançada del català es topa, a la Catalunya del Nord, amb aquest article. L´Ajuntament de Perpinyà, però, planta cara i defensa la nostra llengua de totes les maneres possibles: va fer posar en bilingüe els noms dels carrers i ara també es poden fer en català els casaments civils. També ha publicat un manual per a tots els ajuntaments on s´explica que el català es pot utilitzar en tots els textos oficials, que no és prohibit.
Tots són petits grans de sorra per fer que el català continuï vigent a la Catalunya del Nord. Voldria felicitar i agrair a aquest Ajuntament la gran tasca que fa a favor del català.
El dissabte 5 de març a les tres de la tarda es torna a fer el dictat de català a Perpinyà. Un acte reivindicatiu que es fa cada any i que aplega centenars de persones, algun any s´arriba al miler, per mostrar la vigència, malgrat els atacs, de la llengua catalana a l´Estat francès. És una jornada ludicoreivindicativa en què el que importa no és el nombre de faltes que es cometen, sinó la capacitat de concentració de l´acte.
La idea va néixer l´any 2000 perquè coincidia amb el 300 aniversari de l´edicte de Lluís XIV de prohibició del català als actes oficials. Per mostrar que 300 anys després encara hi ha gent capaç d´escriure en català, es va organitzar el dictat com una cosa puntual i després s´ha anat repetint cada any. Animo tothom a anar-hi per continuar demostrant que el català segueix viu i per donar suport a un ajuntament valent que té una prioritat: La recuperació de la identitat catalana.
Llibres de proximitat
Isabel Güell i Oriol Darnés. MAÇANET DE LA SELVA.
Sumant esforços a la voluntat col·lectiva de superar la crisi econòmica hem decidit promoure des de les comarques gironines un nou segell editorial, Gregal, que si bé tindrà caràcter general vol parar atenció d´una manera específica als llibres de proximitat, és a dir, obres de ficció o de no ficció que tinguin com a referent immediat una família, una localitat, una ciutat, un barri o un indret concret del nostre país. Convidem totes les persones interessades a publicar algun text inèdit o en curs de redacció de qualsevol gènere però especialment si coincideix amb el criteri detallat que es posin en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic forum@gregal.cat. Entre tots sortirem del sot.
Traficar amb
influència
màrius viella. la bisbal d´emporda.
El fil del 3% que va sortir de la boca de l´expresident Pasqual Maragall a la cara de l´actual president Artur Mas, al Parlament , i que ningú ha desmentit i tothom ha volgut tapar, ara torna a treure el cap per on menys s´esperava, pero que tothom sospitava. Crec que és molt important estirar amb rigorositat aquest fil, perquè l´esmicolament que s´ha fet i el que està programat en tota la província de Girona i en especial al Baix Empordà, és per estirar el fil procurant que no es trenqui, fins arribar a l´últim de la fila, que podria tenir interès en la construcció d´obres innecessàries que paguem entre tots, i que nomes beneficien uns pocs privilegiats que remenen les cireres, i que només han lluitat per no perdre el poder i la cadira. S´ha esmicolat una província pel sector de la costa, de la manera més inhumana possible, quan la prioritat és i havia de ser el transport públic ferroviari, l´urbà i interurbà col·lectiu, accions que haurien permès els desplaçaments dels ciutadans deixant el vehicle propi ben aparcat i sense consum, a més de manifestar respecte per la natura i el medi ambient.
Treure més profit
del turisme
àngela ferrer i mató. girona.
Ara que tot sembla anar-nos en contra sobretot a Girona (una de les causes principals perquè vinguin menys turistes és la marxa de Ryannair), caldria aguditzar l´enginy. Jo he fet molts viatges preparats en els quals s´ofereixen rutes turístiques molt ben organitzades, hotels que et fan gaudir d´espectacles nocturns, rutes per visitar monuments, museus... Tot tipus de llocs i/o paisatges de gran interès cultural, sempre amb guies experts, restaurants a l´altura i confortables mitjans de transport. I em pregunto: No tenim a la nostra província un patrimoni gaire ric capaç d´engrescar persones interessades a conèixer-lo i veure de prop tantes meravelles? Pensem en possibles rutes com: La zona de l´Alt Empordà (Dalí, Cap de Creus, museus, Peralada...), Ruta del suro i Josep Pla, far de Sant Sebastià, platges i costa fora de sèrie...), Zona de la Garrotxa amb volcans, fageda... i moltíssimes més que no cito per no allargar-me. Això sí, caldria coordinar agències, hotels, restaurants, guies... tot el que calgués perquè ens pogués visitar un turisme de qualitat i oferir un servei ben acurat. Si a altres llocs ho fan, per què aquí ens entossudim a oferir només sol i platja? Aquestes rutes es podrien visitar tot l´any i allargaríem l´època turística tan limitada actualment i fins i tot a l´hivern amb Núria, Setcases i tants altres indrets fabulosos com tenim podríem augmentar considerablement el nostre fons monetari tan malmès ara mateix. És una idea que fa temps em balla pel cap i no sé per què els que cuiden del turisme no ho tiren endavant o no se´ls ha ocorregut.
Ministres i ministra de Defensa
lluís girbau massana. girona.
Dimiteix el ministre de Defensa alemany després de plagiar la seva tesi doctoral. La ministra de Defensa espanyola va enganyar als mitjans de comunicació anunciant que era doctora en el seu currículum, quan no ho era. Inclús ho va arribar a posar directament ella per escrit a Wikipedia. Plagi o engany: què es pitjor? Tant li fa. A Alemanya dimiteixen per dignitat, aquí es queden, amb tota la barra, com fa la ministra Chacón.
Més hipocresia
bancària
MARC VILÀ SALVÀ. LA BISBAL D´EMPORDÀ.
Una vegada rere l´altra les entitats bancàries tornen a demostrar que l´adjectiu d´hipòcrites és el que més bé els defineix, i la seva falsedat arriba sovint a ratllar la perversió i la malícia. És sabut, i malauradament en molts casos en primera persona, que els seus mètodes poc ètics i moralment indignes per obtenir beneficis han portat a la perdició els seus clients, sense discriminació d´edat, de gènere, classe social o raça. Primer es van dedicar a vendre crèdits, hipoteques i productes similars sense control o almenys fingint normalitat, tot i que sabien que la situació creada era insostenible. La cosa no va aguantar gaire i va caure com un castell de cartes. Després, una caixa de reconegut prestigi català, aprofitant-se de la situació de desempara creada, va llançar una campanya d´ajuda, avançant nòmines, ajustant la quota de la hipoteca…, autoproclamant-se auxiliadora però fent servir les tècniques d´estratègia igualment indignes i gens ètiques.
I ara, per si fos poc, les entitats bancàries fent servir els sistemes de camuflatge dels camaleons es vesteixen d´immobiliària amiga i amable i ens tornen a posar a l´abast el parany de la cobdícia, tot esperant que algú caigui a les seves urpes. El seu argument és que ara és un bon moment per comprar o llogar. La majoria es dediquen a oferir oportunitats mitjançant una àmplia selecció que tenen d´immobles que han resultat impagats, ocasionant una pèrdua de la casa i causant també una condemna financera a les famílies desnonades consistent a acabar de fer front del deute econòmic amb el banc, incrementat amb els interessos i les despeses judicials i comportant un enfonsament de la vida diària de molts. Ara es dediquen a vendre immobles de famílies desgraciades i finançament a nous conillets d´índies de les seves jugades. Estem en plena crisi econòmica, i mentre hi hagi aquesta manca d´ètica bancària-empresarial, durarà tota la vida