Un govern democràtic té dret a legislar sobre la velocitat màxima dels vehicles a les autopistes. Però aquest dret va associat al deure de la argumentació del que es legisla, respectant la intel·ligència i el seny dels ciutadans. Però...
Com poden dir que aquesta és una norma comuna en altres països europeus avançats? Resulta que a Alemanya, el país capdavanter a fer front a la crisi, no ha variat la seva legislació en aquesta qüestió, i segueix recomanant (no imposant) que a les seves autopistes no se superin els 130 km/h.
Com poden dir que així s'estalviaran no sé quants milions d'euros? En tot cas, l'estalvi serà de les economies dels soferts ciutadans que van veient com, dia a dia, els preus pugen davant del silenci del Govern. D'on ve ara tanta preocupació per la nostra butxaca? Ningú, des del govern, ha posat fre -només poso un exemple- a les desorbitades comissions que ens cobren impunement bancs i caixes.
I el recurs a la contaminació? Si hi hagués una tan clara relació entre velocitat i emissió de gasos tòxics, la mesura hauria estat establerta en altres països i amb caràcter definitiu; no em lliga que el president del Govern parli que aquesta mesura durarà un període breu de temps, que espera que sigui ben curt.
L'augment de contaminació deguda a l'emissió de gasos tòxics és un problema lligat a la nostra manera de viure. Però no hi ha accions contundents. Es podrà gravar la compra d'un cotxe tot terreny pel seu efecte contaminant, com per tranquil·litzar consciències escrupoloses. Però ningú ha posat ordre en la seva fabricació i el seu ús per anar per ciutat segueixi en augment. Mana el negoci, no la raó.
I un altre greuge comparatiu el tenim en les curses i ral·lis de cotxes i motos que proliferen en el nostre món occidental. El seu consum en combustible, un producte que és un bé de tots i que cada vegada és més car, és enorme. Ningú ha posat fre ni ha legislat sobre aquesta pretesa activitat esportiva. Més aviat, des de televisions públiques se'ls ha donat un protagonisme tal que pot eclipsar l'emissió del telenotícies. Qui ha calculat les tones de gasos tòxics que s'aboquen a l'atmosfera en cadascuna d'aquestes competicions? Aquest sembla un tema tabú. Abans es dedicaran a explicar-nos el que pot contaminar una vaca amb les emissions de metà (i mira que l'existència del bestiar és més antiga que l'home) que analitzar tot el que ha suposat la classificació eufemística com a esports d'aquestes curses de consum de combustible.
Legislar és un verb de mal conjugar si no s'utilitzen, alhora, els verbs reflexionar i argumentar.
