Cada any, pels voltants del 8 de març (Dia de la DonaTreballadora-), es fan diferents reflexions a l'entorn de la situació de la dona en l'àmbit laboral, polític i social. Dissortadament, l'horrible xacra de la violència de gènere (encara!) es menja portades i focus. L'agror i el desencís que provoca aquesta qüestió en l'ànim de la ciutadania no ha, però, d'impedir valorar els avenços ni, naturalment, denunciar els punts febles i millorables.

S'acosten les eleccions municipals. A les del 2007, resultaren escollides 32 alcaldesses (15%) i 181 alcaldes (85%). Són poques alcaldesses, certament, però representen un avenç important respecte de les 17 de 2003 o de les 6 de 1999. Parlant del Dia de la Dona Treballadora cal esmentar-les perquè consti el seu mèrit indiscutible. A l'Alt Empordà hi ha 8 alcaldesses: Magda Casamitjana, de Roses (des de 2007); Maria Crehuet Wennberg, d'Ordis (2007); Modesta Cucurull, de Sant Mori (2007); Maria Montserrat Sarobia, de la Vajol (2007); Margarida Gironés, de Rabós (2007); Mònica Nadal, de Pedret i Marzà (2009); Consol Cantenys, de Vilafant (2009); Carme Barceló, de Vila-sacra (des de 1993).Al Baix Empordà n'hi ha cinc: Dolors Padilla, de Platja d'Aro (2009); Maria Carme Güell, de Corçà (2007); Maria Teresa Ferrés, de Palamós (des de 2003); Roser Bagué, de la Tallada d'Empordà (2007) i Marta Payeró, de Verges (2007).

Al Ripollès també hi ha 5 alcaldesses: Núria López, de Campdevànol (2007); Eva Salmerón, de Planoles (2008); Teresa Jordà, de Ripoll (des de 2003); Maria Carme Freixa, de Vallfogona del Ripollès (2007) i Francisca Pastoret, de Vilallonga de Ter (2007). Cinc alcaldesses també al Gironès: Meritxell Altisent, de Cervià de Ter (2007); Manuela Blázquez, de Bordils (2007); Iolanda Pineda, de Salt (2007); Maria Àngels Vila, de Sant Martí Vell (2007) i Anna Pagans, de Girona (des de 2002). Cinc a La Selva: Immaculada Colom, de Tossa de Mar (2007); Ruth Rosique, de Vidreres (2007); Olga Guillem, de Vilobí d'Onyar (2009); Anna Maria Mascort, de Brunyola (des del 2005); i Montserrat Roura, de Riudellots de la Selva (des del 2003). Al Pla de l'estany només hi ha dues alcaldesses: Rosa Teixidor, d'Esponellà (2007); i Maria Dolors Rovirola, de Vilademuls (2002). Només a dos municipis de la Garrotxa hi ha alcaldessa: Anna Vayreda, de Beuda (2009); i Eulàlia Masana, de Riudaura (2007).A la Cerdanya, no hi cap alcaldessa.

Justament a les pròximes eleccions municipals a l'ajuntament de Girona hi haurà altra vegada més candidates que candidats: Pia Bosch, Blanca Palmada i Concepció Veray contra Carles Puigdemont i Joan Olòriz. La feminització observada a l'ajuntament de Girona en feines de responsabilitat i govern és evident des de l'any 2002: Anna Pagans (alcaldessa), Zoila Riera i Concepció Veray (caps de l'oposició), Cristina Alsina (Tinenta d'Alcade de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat), Isabel Salamaña (tinenta d'alcalde d'Urbanisme), Maria Àngels Freixenet (tinenta d'alcalde d'Hisenda), Maria Lluïsa Faxedas (tinenta d'alcalde de Cultura i Educació), Amèlia Barbero (tinenta d'alcalde d'Administració i Regiment Interior), Núria Terés, Victòria Saget, Glòria Plana, Pilar Prats (regidores)...

En el món polític català, s'han d'esmentar les gironines que són presents al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat. Entre les senadores electes, Maria Josefa Celaya (2008-2011) i Rosa Núria Aleixandre (2004-2011); entre les designades, Coralí Cunyat (2011) i Alícia Sánchez Camacho (2011). Entre les diputades, Montserrat Palma (1996-2011) i Montserrat Surroca (2008-2011). Entre les parlamentàries, Begoña Montalbán (2011), Elena Ribera (2003-2011), Montserrat Roura (2011), Maria Dolors Rovirola (2006-2011), Marina Geli (1995-2011) i Carme Capdevila (2003-2011).

Ni com a governadors civils, ni com a caps polítics, ni com a comissaris d'Ordre Públic, ni com a subdelegats del Govern hi ha hagut mai cap dona gironina ocupant cap càrrec (1834-2011!). A la Delegació del Govern de la Generalitat es va produir l'excepció amb Pia Bosch (2004-2006), única dona que n'ha exercit el càrrec. Tampoc han abundat les ministres gironines, ni històricament, ni en els darrers anys: Anna Maria Birulés fou ministra de Ciència i tecnologia en el govern del PP (2000-2002); Irene Rigau fou consellera de Benestar Social de la Generalitat (1999-2003) i és actual consellera d'Ensenyament (des de 2010); Marina Geli ha estat consellera de Salut (2003-2010); Carme Capdevila ha estat consellera d'Acció Social i Ciutadania (2006-2010).

Tot i que dos Consells Comarcals tenen presidència femenina (Cristina Alsina, al Gironès i Consol Cantenys, a l'Alt Empordà), en tota la història de la Diputació Provincial no hi ha hagut mai cap dona que l'hagi presidida (des de 1812 a 2011!). La Universitat de Girona està dirigida des de fa sis anys (2005-2011) per Anna Maria Geli de Ciurana, llicenciada en Ciències Biològiques, doctora en Filologia i Lletres, catedràtica de Ciències Experimentals i primera rectora de la UdG.

Anna Alvar és la directora de Fira de Girona (2002-2011); Glòria Granell condueix l'Aula d'Humanitats del Centre Cultural de la Mercè; hi ha diverses directores d'Institut de Secundària i força més mestres directores de Centres de Primària. Tanmateix, els col·legis Professionals tenen ben poca representació femenina en llocs de responsabilitat. Tampoc -i paradoxalment a la seva predicació- els sindicats. Que poques presidentes que hi ha de clubs esportius! En el món de l'empresa i sobretot de la banca, la diferència entre sexes en els llocs de poder és abismal. Tampoc els mitjans de comunicació de Girona surten gaire ben parats amb la llei de la igualtat pel mig: el Diari de Girona, El Punt o la Revista de Girona, tenen directors i mai no han tingut directores. Periodistes pioneres, en canvi, foren en aquest camp, dues gironines: Carmen Alcalde (col·laboradora del Diari de Girona; i cofundadora i exdirectora de la revista Presència) i Maria Alonso (redactora i columnista de Los Sitios).

Política, empresa, esport i periodisme són terrenys pendents encara d'una més profunda revolució de gènere.