Ha tardat només dos mesos a dilapidar un projecte. Ha aconseguit quatre diputats i ha dividit el grup en poc més de vuit setmanes. I el seu futur s'obre ara a qualsevol especulació. Joan Laporta és així. Megalòman. Ell, ell, ell i després ell. La resta és secundari. Per conèixer una mica més el personatge estaria bé i seria divertit i il·lustratiu que aquells que van negociar amb ell la possible presentació conjunta de Reagrupament i Solidaritat (la Soli, com l'anomena Carretero) algun dia expliquessin públicament com van anar realment les reunions. Què va passar aquells dies previs a les eleccions autonòmiques i quines eren les condicions, d'una banda i d'una altra, perquè l'exconseller i exalcalde de Puigcerdà tampoc se salva de l'egocentrisme. Aquells que el van votar perquè van creure fermament que seria el messies que ens conduiria a l'independència, ara ja saben de quin peu coixeja. I els que li van donar suport perquè era el president del Barça que ha obtingut més èxits esportius, el seguiran a cegues vagi on vagi. Amb ell, ERC pot perdre per un costat i guanyar per un altre. Puigcercós sabrà.
