Tot i que Espanya és a la pràctica un estat compost, la titularitat de les competències polítiques no s'ha entès mai bé. Segurament, en les dues direccions (Estat i Comunitats Autònomes). Totes les administracions intenten intervenir en les alienes. L'últim exemple són les mesures d'estalvi energètic proposades pel Govern central interferint en competències que corresponen a les comunitats autònomes. D'exemples n'hi ha molts. Un dels més costosos és la llei de la dependència. Impulsada pel Govern espanyol i aprovada per les Corts Generals, una part important de la factura corre a càrrec dels Pressupostos de les autonomies. Ara, el president català, Artur Mas, ha decidit plantar-se. No està disposat que la Generalitat pagui el cost de les mesures energètiques. Argumenta que el Govern central ha actuat unilateralment, sense negociar, ni consultar i que és contradictori reclamar al Govern català rigor en els comptes al mateix temps que el priva d'uns ingressos. El tema central és la rebaixa del 5% de les tarifes de Renfe, una competència de la Generalitat després del traspàs del servei. Artur Mas té raó, sobretot tractant-se de mesures improvisades i que, al capdavall, només són pedaços d'un Govern que sembla haver descobert ara que la factura energètica és cara i que Espanya té una gran dependència exterior: importem el 84% dels recursos energètics. Ara també s'ha descobert que les ciutats espanyoles són les més il·luminades d'Europa i que Espanya lidera el consum d'enllumenat públic. L'estalvi energètic és imprescindible, però no només perquè el preu del petroli hagi pujat o presenti una tendència a l'alça pels conflictes que pateixen els països productors. La reducció d'aquesta despesa no passa per mesures transitòries, més populistes que efectives. Passa per canviar alguns models i per reformes estructurals més profundes que les improvisacions a les quals ens té acostumats el ministre Miguel Sebastián. I no passa per decisions imposades, sinó per comptar amb la complicitat de les comunitats autònomes, perquè al final la factura no la paguen les administracions, sinó els ciutadans.